dimarts, 6 de febrer del 2024

L'Animac més inclusiu

Entendre i valorar la dignitat de qualsevol persona com a ésser singular, únic i irrepetible és cabdal en una comunitat plural i diversa. El respecte a la diversitat afavoreix, entre d’altres, que tothom tingui el mateix dret a prendre part en la societat, al marge de les seves diferències. Al mateix temps, aquesta suma de polifonia de veus, la forneix i l’enriqueix fins al moll de l’os. La 28a edició de l’Animac, que tindrà lloc del 15 al 18 de febrer presencialment a diversos espais de Lleida i del 22 de febrer al 3 de març a Filmin, beu d’aquest esperit i enguany girarà entorn la diversitat. 

dimecres, 24 de gener del 2024

Per molts anys, Espai Orfeó!


L’Espai Orfeó està de festa grossa! I és que avui fa deu anys la Fundació Orfeó Lleidatà inaugurava un nou equipament cultural a Lleida. El projecte va germinar amb l’anhel de fornir la ciutat d’un espai que posa en relleu la música en viu, sense deixar de banda les arts escèniques, les lletres o les arts visuals i d’esdevenir un referent. Un dels seus altres vaixells insígnia és el de promoure activitats inclusives, especialment de i per a “col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió” per tal que tothom pugui ser partícip de les activitats culturals que es duen a terme.

dimarts, 16 de gener del 2024

Un gener ben llaminer

A la pel·li Martin Hache Dante, el personatge interpretat per Eusebio Poncela, sentenciava: "El trabajo es detestable, es un castigo que hay que evitar como sea. No hay nada más humillante que trabajar 10 horas al día en un trabajo que no soportas para sobrevivir.[...] Eso es un invento para tener esclavos porque sin esclavos el poder no tiene poder." Com etzibava sorneguerament un sarcàstic Pepe Rubianes en un fragment del monòleg Rubianes Solamente: "El treball dignifica. El treball t'honra."

dijous, 4 de gener del 2024

Una Terra plastificada

 

Hi ha persones que es desviuen per recórrer terres, per anar d’una banda a l’altra a fi de quedar bocabadats tot descobrint nous paratges i la gent que els habita. Ara bé, meravellar-se del món no és només una qüestió de destins més o menys exòtics o allunyats, sinó que més aviat l’essència rau a tenir ben present que els ulls del cor viatger atresoren el món sencer.