dimecres, 17 d’abril del 2024

El Morera ja és aquí!

Rambla de Ferran de Lleida. 13 d’abril de 2024, 11.57 h. 

Mirades encuriosides. 
                                       Somriures expectants. 
                                                                              Emoció en majúscula. 

Això és el que deixaven entreveure la munió de fesomies que, frisosament, esperaven per compartir una jornada històrica, tot just abans d’endinsar-se en el nou Morera. La raó és ben senzilla. Les portes de la seu definitiva d’un museu cabdal (que ha estat, inexplicablement, massa temps en iterativa itinerància) a la fi s’obrien. Llum al final del túnel. I quina llum! Quina llum més esplendent!!

diumenge, 7 d’abril del 2024

De pintxos culturals

 

A Catalunya ens agrada entaular-nos. I de quina manera!!! Però no a tot arreu és així, de fet és un fenomen rar. Estrany. Insòlit. 

dimecres, 13 de març del 2024

Dona i Terra a L'Espai Cavallers

“Fa uns cent anys potser no hauríem pogut fer aquesta exposició. Suposo que en sou conscients. Potser amb algun pseudònim, però no en nom de dona.” Amb aquestes inapel·lables paraules obria la presentació de l’exposició col·lectiva ‘Dona i Terra’ l’artista Lily Brick el passat 9 de març a l’Espai Cavallers. Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos de gegant per intensificar la visibilitat de les dones en l’àmbit artístic, encara avui les artistes han de sortejar esculls per mirar d’emergir de les penombres patriarcals.

dilluns, 4 de març del 2024

Agrocultura a l'horta

Un dels trets emblemàtics de l’Horta de Lleida és la seva proximitat a la ciutat. Una anella verda que circumval·la la capital del Segrià amb una rellevància vital, històrica, ecològica i cultural. Nombroses entitats i productors organitzen activitats durant tot l’any per tal que la ciutadania descobreixi i valori aquest pulmó verd. Ben segur que n'heu pres part en més d'una ocasió! Una d’elles és La Granja Pifarré, que des del 2021 mira de “reivindicar i valorar el món agrari i rural amb propostes agroculturals.” 

dimarts, 6 de febrer del 2024

L'Animac més inclusiu

Entendre i valorar la dignitat de qualsevol persona com a ésser singular, únic i irrepetible és cabdal en una comunitat plural i diversa. El respecte a la diversitat afavoreix, entre d’altres, que tothom tingui el mateix dret a prendre part en la societat, al marge de les seves diferències. Al mateix temps, aquesta suma de polifonia de veus, la forneix i l’enriqueix fins al moll de l’os. La 28a edició de l’Animac, que tindrà lloc del 15 al 18 de febrer presencialment a diversos espais de Lleida i del 22 de febrer al 3 de març a Filmin, beu d’aquest esperit i enguany girarà entorn la diversitat. 

dimecres, 24 de gener del 2024

Per molts anys, Espai Orfeó!


L’Espai Orfeó està de festa grossa! I és que avui fa deu anys la Fundació Orfeó Lleidatà inaugurava un nou equipament cultural a Lleida. El projecte va germinar amb l’anhel de fornir la ciutat d’un espai que posa en relleu la música en viu, sense deixar de banda les arts escèniques, les lletres o les arts visuals i d’esdevenir un referent. Un dels seus altres vaixells insígnia és el de promoure activitats inclusives, especialment de i per a “col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió” per tal que tothom pugui ser partícip de les activitats culturals que es duen a terme.

dimarts, 16 de gener del 2024

Un gener ben llaminer

A la pel·li Martin Hache Dante, el personatge interpretat per Eusebio Poncela, sentenciava: "El trabajo es detestable, es un castigo que hay que evitar como sea. No hay nada más humillante que trabajar 10 horas al día en un trabajo que no soportas para sobrevivir.[...] Eso es un invento para tener esclavos porque sin esclavos el poder no tiene poder." Com etzibava sorneguerament un sarcàstic Pepe Rubianes en un fragment del monòleg Rubianes Solamente: "El treball dignifica. El treball t'honra."

dijous, 4 de gener del 2024

Una Terra plastificada

 

Hi ha persones que es desviuen per recórrer terres, per anar d’una banda a l’altra a fi de quedar bocabadats tot descobrint nous paratges i la gent que els habita. Ara bé, meravellar-se del món no és només una qüestió de destins més o menys exòtics o allunyats, sinó que més aviat l’essència rau a tenir ben present que els ulls del cor viatger atresoren el món sencer.