Vau començar a gestionar el Cafè a les acaballes del 2021. Si poguéssiu parlar amb els vostres jos d’aquella època, què us diríeu a vosaltres mateixos?
J: No saps on t’estàs posant! (riuen) Hi ha hagut temporades de tot, com a la vida.
Què me'n dieu del balanç artístic d’aquests dos anys i mig?
J: En l'àmbit artístic tot fantàstic. Tot i que ens hem trobat amb nombrosos entrebancs d’infraestructura, van poder les ganes de fer les coses amb il·lusió. Això no ho hem perdut!D: Nosaltres hem volgut obrir la porta a tothom amb un mínim de qualitat com per tocar en una sala per 300 persones. Tots els grups que hem portat tenen un recorregut, una llarga trajectòria.
S: Absolutament satisfets de la feina feta. No em pensava que sortís tan bé. Pensa que al principi vam fer una projecció i fins i tot l’hem superat. Una sala com aquesta es mereix un moviment, una rotació de concerts com la que li hem donat. Crec que no hem fet cap mal a la ciutat, ni a la cultura. Al revés! Ara bé, també hem tingut algun moment molt crític on les coses no van sortir bé.
J: Hem obert la porta a molts grups que no havien pogut tocar mai abans aquí, tot i demanar-ho. I, a més, moltes bandes locals s’adiuen perfectament a la nostra orientació musical. Això és així! Grups amb 10, 12, 15 anys de trajectòria. Per què? No perquè fossin de Lleida, sinó pel tipus de música què fan. Aquí ens entronquem una mica amb què és cultura? Per molta gent la cultura només és la seva, no la dels altres. El rock, el punk o el metall també són cultura.
D: Hi ha una tasca no només de gestió de l’espai, sinó també de producció pròpia i aliena. Nosaltres hem funcionat com a sala que accepta propostes directament de bandes i de managements d’artistes. A més, hem produït concerts arriscats, que s’havien de fer sí o sí. Després també hem rebut el suport d’altres persones a qui els hi hem obert la porta. Parlo de gent com Yeti Produccions que són més underground, Els Mayday que van cap a l’Indie o Ace Of Spades Producciones de Jaume Sanuy, un històric del heavy.
Tot i que moltes persones pensem que heu fet una bona feina en la vostra gestió i que deixeu el llistó ben alt, hi ha hagut algunes controvèrsies i algunes veus que qüestionen l’estil o estils de música que programeu.
D: No es pot agradar a tothom. Diguéssim que és com quan tu anaves sempre al teu pub de referència perquè ficaven la movida i ara et posen salsa. Què diràs? Diràs que aquell ja no és el teu garito, o que te l'han canviat. Tot aquell qui s’ha queixat de la nostra programació és perquè pensa que aquella parcel·la que era el Cafè del Teatre, ja no existeix o existeix en una altra proporció. Ens diuen que hem profanat el temple del folk, però no hem tret cap estil musical. Simplement hem fet altres coses.
S: També passa que quan tu fas tres o quatre concerts cada setmana, evidentment hi haurà molta música que no t'agradarà, ja que abans no s’hi feien tants concerts o la gran majoria eren d’un mateix estil de música.
D: I després també és interessant subratllar que aquestes propostes musicals no han desaparegut de Lleida. Se n’han anat a la Boîte, a l’Orfeó, a l’Antares, etc.
S: Clar que hi ha hagut vàries opinions en contra, però també moltíssima gent ens ha felicitat i ens ha encoratjat a tirar endavant. A les ressenyes del Google la valoració és superpositiva. De fet, hem millorat la valoració del Cafè des que nosaltres ho gestionem.
Durant tot aquest temps, diríeu que hi ha hagut alguna nota discordant?
J: Unes quantes! Quan ens van donar les claus a principis de novembre, un mes abans d’obrir amb el primer bolo, vam veure que hi havia un autèntic desastre. Pel que fa a la infraestructura un autèntic drama. Moltes coses encara estan per arreglar, perquè no hem pogut amb tot.
D: A part tampoc hi ha un manual d’instruccions. Et donen les claus un dia i espavil!
S: L’Ajuntament ens va dir de paraula que això se’ns entregaria perfecte i polit. Ens van prometre que tindríem suport absolut, que tots els desperfectes s'arreglarien. Potser nosaltres vam anar de massa bona fe creient que qualsevol problema es podia parlar i solucionar-se. L’únic que es va arreglar va ser la cúpula. La resta estava tot per fer.
Quines errades heu comès?
J: L’error que vam cometre és que ens pensàvem que formaven part de la cultura de Lleida, que érem un equip i no ha estat així.
D: Creure que quan hi va haver algunes de les debacles que escapaven del nostre control perquè és un local vell i no s’ha cuidat gens, se’ns oferiria una solució. Però no ha estat així. S'han rentat les mans.
S: Al final ha estat com si gestionéssim una sala privada. Ni reunions mensuals, ni xifres, ni cap mena de feedback. El pitjor de la nostra experiència com a gestors del Cafè ha estat això. I quan un bolo no ha funcionat i hem perdut pasta. Però això és normal!
Imagino que per tot plegat heu decidit no prorrogar dos anys més la vostra gestió.
J: Ens hauria agradat continuar dos anys més i ens ho vam mirar, però el contracte és molt ambigu una altra vegada. I quan hem preguntat ens donen respostes vagues.
I després del Cafè, què?
J: A dormir! (riuen) Tenim ganes de fer alguna cosa, però clar … On?
S: Ens molaria seguir programant i produint concerts. Ens està trucant moltíssima gent a qui hem de dir que esperin. Ja es veurà! De moment vindrem de públic i ja està!!
AGENDA DEL CAFÈ
L’agenda d’activitats del Cafè abans que arribi l'estiu presenta una catorzena d’activitats fins al 15 de juny. Així, l’escenari del Cafè rebrà el Cafè Curt el 29 de maig o el Poetry Slam el 6 de juny. La cantautora Carla Collado, el controvertit i mític El Gitano de Balaguer, el lleidatà Yung Rajola o el concert-tribut a The Clash; seran alguns dels darrers acords amb què es mirarà d’oferir un finale d’etapa de traca i mocador.
Moltes gràcies, Jokin, Domènec i Sebas per aquest diàleg, per la vostra incansable tasca i per haver-nos insuflat alenades de cultura alternativa i de sotabosc.
Mes clar, l'aigua! Grandeeeess!!
ResponElimina