imatge @montsemartín
Seguim amb el talent lleidatà i ho fem amb una de les entrades que més m'agrada compartir amb vosaltres. Sant Jordi és la jornada de la pluja de les lletres per excel·lència. Llegir és cultura i ens fa més lliures. Us porto una recomanació literària d'una autora local per aquest 23 d'abril. Em fa especial il·lusió presentar-vos el talent de l'escriptora lleidatana Marialba Revés que ens proposa un viatge breu i punyent en la seva darrera novel·la Elogi del tres.
S: Quins són els secrets per treballar la creativitat en l'escriptura?
M: La creativitat demana primer de tot llibertat i després pressió. Les dues coses combinades són una bomba. Aquests dos elements són els que fan escorxar l'ampolla de la creació, com si fos un guèiser.
S: Com vius el teu propi procés creatiu?
M: D'una manera exultant, amb adrenalina pura, amb una gran alegria.
S: Ets una lectora voraç. Quins són els teus referents literaris actualment?
M: M'agrada des d'una novel·la de quiosc ben escrita, fins a un bon assaig. Però ara com ara, el que estic llegint és bona literatura europea i catalana. A Catalunya i a Lleida s'escriu molt i s'escriu molt bé. El que tinc clar és que els meus referents són escriptors que estiguin treballant i creant avui. Últimament estic llegint a Amélie Nothomb, Natalia Ginzburg i Marta Rojals.
S: D'on neix la teva passió per l'ofici d'escriure?
M: Suposo que neix de la meva passió per la lectura. El meu pare era un gran lector i tenia molts llibres. Un dia, als 14 anys, m'avorria moltíssim. Ell em va donar un llibre i em va dir "Té!" Des de llavors no he pogut parar de llegir. D'aquí em va sorgir el cuc per escriure. A més, el meu despertar literari va sorgir també d'un desengany amorós i d'un repòs absolut després d'una malaltia. Tenia tots els números per a posar-me a escriure poesia d'amor i de desamor.
S: És curiós perquè la tristesa o els cops que rebem a la vida són una mina per la creació i per l'art.
M: Exacte, això crec que té una explicació. Quan una persona és feliç no té ganes de crear. El que fa és gaudir. Quan està enfadat, trist, ratllat, preocupat, de dol, etc. és quan necessita explicar-ho perquè l'art el consoli. L'art és un consol perquè l'art és comunicació.
S: Has passat de ser alumna a tallers d'escriptura creativa a ser-ne professora. Explican's la teva experiència.
M: Quan vaig descobrir els tallers, em vaig connectar a un trosset de món meravellós i enriquidor on aixoplugar-me i on sentir-me a gust amb persones que eren com jo. Tant és així, que tota la meva obra surt d'aquell taller. He escrit sis novel·les.
Ser docent en un taller, és una conseqüència natural i lògica de l'experiència de 10 anys d'escriure i de voler transmetre-la. La docència em dóna felicitat. Fer de mestra té un vessant generós. El feedback amb els alumnes és màgic.
S: A la teva primera novel·la publicada Em tallaré les trenes, veiem una Lleida de la postguerra fins a l'actualitat. A la teva darrera novel·la publicada, Elogi del tres, hi apareix una Lleida actual. Com a lectora, és molt satisfactori llegir llibres que parlen d'indrets o personatges quotidians que reconeixem, que vivim o hem viscut. Per què les dues estan situades a la mateixa ciutat?
M: Jo escric de Lleida perquè vull connectar amb la gent. Gabriel García Márquez, un dels meus referents, deia que si vols fer una novel·la universal, has d'escriure del que coneixes, del que respires per què surt quelcom epidèrmic i els lectors ho perceben i s'ho fan seu.
S: Una de les coses que em va sobtar quan vaig tenir el llibre a les meves mans va ser que es tracta d'una novel·la breu. Diries que l'Elogi del Tres és un llibre breu però intens?
M: Doncs sí. Podria haver estat més llarga. Em podria haver delectat més amb els personatges. Aquest ha estat el meu gran repte: escriure en breu.
S: Per mi les primeres pàgines d'un llibre són molt importants. O t'atrapen o et perden com a lector. En llegir les primeres pàgines del teu llibre, es percep una gran riquesa de vocabulari i, sobretot, un llenguatge molt descriptiu.
M: Sí, és el meu estil literari, la meva mirada, la meva veu perquè és com jo veig el món. A més sóc una enamorada de les paraules.
S: El 3 és un element recurrent i molt important en la teva novel·la. Per què tres?
M: L'u no té discussió: és una reina, una dama, un jo amb un mateix. M'avorria. El dos és la simetria, el que ens han dit que està bé, és tu i jo. M'avorria també. El tres dóna més joc, més vida, hi ha un procediment d'adaptació i hi ha d'haver més comunicació. El tres té una connotació màgica. Per tot això i més, vaig pensar que era el número amb què volia treballar els meus personatges.
S: La novel·la està farcida de referències musicals que es relacionen amb cada personatge. Per exemple, en Lluís escolta Ella Fitzerald i el Constantí en Percy Faith. Vincules els personatges i la seva personalitat a un estil musical determinat?
M: Sí, totalment. De fet, jo sempre escric amb música. Cada novel·la que he escrit ha tingut la seva banda sonora. L'Elogi del tres ha estat escrita amb música jazz i, indubtablement, la música que escolten els personatges respon a la seva personalitat.
S: Els diversos vessants de l'art i com afecten la vida dels personatges apareixen sovint a la novel·la: la solitud, l'amor i el desamor, la inspiració o la catarsi entre d'altres. Podríem afirmar que l'art té un efecte terapèutic?
M: Total i absolutament. Tant és així, que un dels personatges, la Jordana, pinta al costat del mestre per recomanació mèdica per tal de curar les afeccions de la seva ànima. Perquè l'art en ser comunicació, ens dóna confort, alegria, tranquil·litat, perquè connectem amb ell.
S: Diries que l'art, entès des d'un punt de vista interdisciplinari, apareix en totes les facetes de la nostra vida?
M: Sí. Des d'un actor, un clown, una persona que arregla qualsevol cosa que se li ha trencat, fins a una persona que fa un àpat amb les restes del que té a la nevera... tot és art! La creativitat és la capacitat que té l'ésser humà d'imaginar-se una solució o una sortida a qui se li qüestiona. La nostra ment està preparada per això, però no la tenim treballada, ens la tallen. Per tant, deixem sortir l'art i siguem conscients que aquest do que se'ns ha donat és nostre! No ens el poden treure. L'art és la nostra vida.
S: En l'Elogi del tres, emocions tan humanes i quotidianes com l'enveja, el desig o la por apareixen constantment. Creus que gestionem bé les nostres emocions?
M: No n'estic segura. Per un costat, sabem quan sentim una emoció, però no la gestionem bé perquè no la reconeixem. Per exemple, quan tenim por hem de ser conscients que és quelcom humà i li hem de donar la benvinguda. Ja passarà! Ens manca l'educació i la cultura de la gestió de les emocions. Sentir ira, sentir amor, sentir compassió, sentir frustració és meravellós perquè t'humanitza. S'ha de deixar fluir!
S: Com se't presenta el calendari pels volts de Sant Jordi?
M: Ara tinc presentacions a molts pobles: Borges, Castelldans, Sarroca, Almacelles, Tremp, etc. Per Sant Jordi tinc un periple. Començaré la jornada amb l'esmorzar literari de Pagès editors i d'allí aniré en ruta cap a les llibreries a signar llibres.
S: No revelarem el final del llibre, però a les acaballes les paraules "somiar" i "plàcid" em van cridar especialment l'atenció. Quins són els teus somnis més immediats?
M: Actualment visc el dia a dia perquè m'ho passo molt bé. El meu somni immediat és salut per totes les persones que tinguin projectes i il·lusions. Un altre seria ser la millor novel·lista que pugui ser i que els meus llibres siguin llegits i estimats per la gent.
S: Moltíssimes gràcies Marialba. Em signaries el llibre?
#lleidatétalent
