Miguel Ángel González: cops de sensibilitat

—Si comprem els calçots fets, es perd l’essència.—vaig deixar anar al grup de WhatsApp de la colla, uns dies abans de la nostra tradicional calçotada anual.

El diguem-ne dilema moral estava servit. Després d’un acalorat debat (amb enquesta inclosa), una aclaparadora i contundent majoria va decidir prendre el camí contrari al meu sentir. La clatellada al meu ego va ser de les que fan època. En sobreposar-me, vaig acceptar democràticament la demolidora derrota. Ara bé, ningú va gosar boicotejar el meu delit per fer la salsa en un intent per mirar de preservar, ni que fos un xic, la tradició viva.

Davant del desassossec, llavors de resiliència

 

Perplexitat. Inquietud. Desassossec. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen el nostre dia a dia, enmig del desgavell mundial i del panorama internacional d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, allargant-nos la mà per intentar avançar i créixer.

Promethea, un crit de resistència

Quin sentit té la vida? Fins a quin punt som lliures? Qui controla el món i com? Es pot somiar en un món millor o vivim en un (etern) malson? Hi ha espai per fer front a tot allò que considerem injust?

Queixalades de reflexió, poesia i arts escèniques

El mes de març ens proveeix d’un generós reguitzell d’activitats amb les quals embolcallar-se, d’entre les quals avui us en destaco especialment algunes d’elles. Tres iniciatives que ens obsequien amb petites grans queixalades de reflexió, poesia i arts escèniques a casa nostra. 

Dona i Terra a L'Espai Cavallers

“Fa uns cent anys potser no hauríem pogut fer aquesta exposició. Suposo que en sou conscients. Potser amb algun pseudònim, però no en nom de dona.” Amb aquestes inapel·lables paraules obria la presentació de l’exposició col·lectiva ‘Dona i Terra’ l’artista Lily Brick el passat 9 de març a l’Espai Cavallers. Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos de gegant per intensificar la visibilitat de les dones en l’àmbit artístic, encara avui les artistes han de sortejar esculls per mirar d’emergir de les penombres patriarcals.

Projectes que milloren el món

Treure’s la son de les orelles i tenir motius per llevar-se cada matí, per sentir-se viu, “una raó de ser” no és tasca fàcil. Fem tard en la cerca per trobar el nostre lloc al món? El terme nipó Ikigai, que vaig descobrir diumenge de la mà de la Míriam Fuentes mentre gravàvem un nou episodi del podcast Les Dissidents, mira de respondre a aquesta pregunta. Una noció polièdrica provinent de la cultura japonesa que suggereix que tothom té una motivació existencial i que trobar-la requereix una recerca profunda i sovint llarga d'un mateix. Tal com apuntava la Míriam, l’artista social ponentí Lluc Flotats aka Llukutter sembla que ha anat decididament al seu encontre i ha fet la seva troballa vital: Impulsar la creació artística mitjançant projectes col·lectius i de transformació i millora social.

Societat Caníbal a Promethea

La novel·la distòpica Brave New World, presenta un món il·lusòriament feliç que, en realitat, amaga un sistema totalitari creat per bastir una societat manipulada, condicionada i controlada on la discrepància no té cabuda. Aldous Huxley avisava sobre els perills d'un control social que arremet contra les llibertats individuals i col·lectives.