Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleida té talent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleida té talent. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de maig del 2021

5x31 #Lleidatétalent12: Athànagia

 

Algunes persones tenen el do de transmetre el seu sentir a allò que han cuinat a foc lent: siguin plats, poemes, obres d'art, coreografies o cançons. L'Arcadi Minguet i el Lluc Casals són dos xefs ponentins de la música que, a partir del juny del 2020, van decidir arrencar el bull a un nou projecte artístic: Athanàgia. Durant mesos han estat removent, macerant, rectificant i fent xup-xup al seu primer disc 'De vent i òxid' que va veure la llum el passat 23 d'abril.

dimarts, 2 de març del 2021

5x22 #Lleidatétalent11: Roser Guasch


Hi ha ànimes que creuen a peu ferm que el poder de la paraula i de la veu dona la mà a aquelles emocions que sentim. No només observen el món sinó que també l'imaginen. La Roser Guasch Garrofé és un d'aquests esperits apassionats que esculpeix (o perboca) petites grans històries, reals o inventades, per a infants i adults.

dimarts, 5 de maig del 2020

4x41 #Lleidatétalent10: Éphona



Hi ha vegades que no ens adonem del que tenim ben a la vora. No cal anar gaire lluny per comprovar que tenim la fortuna de comptar amb un talent excepcional i que brilla amb llum pròpia. El racó del blog Lleida té talent i creativitat avui galopa a ritme de R&B gràcies a una amazona lleidatana de la música negra.

divendres, 31 de gener del 2020

4x27 #Lleidatétalent9: Cristina Dejuan

L'esbós metafòric que pretenia dibuixar quan vaig concebre el racó del blog Lleida té talent i creativitat, pren avui el seu sentit més literal amb el traç enèrgic d'una jove artista lleidatana molt potent. Tenia moltes ganes de trobar-me amb la il·lustradora Cristina Dejuan des de feia temps i, sobretot, de parlar-vos-en al blog. 

dimecres, 18 de setembre del 2019

4x06 #Lleidatétalent8: Alba Mascarella

La creativitat i el talent lleidatans no només s'expressen en la varietat dialectal nord-occidental. De fet, una polifonia d'accents i de sons enriqueixen el teixit creatiu ponentí. La rapsoda berguedana Alba Mascarella té la destresa d'interpretar l'emocionalitat dels versos d'autores il·lustres i d'esfilegassar bellesa, poesia i sensibilitat.

dilluns, 8 de juliol del 2019

3x63 #Lleidatélatent7: Saüc

El talent lleidatà no descansa al blog! Avui us porto una tempesta de Hard Rock i Metal Alternatiu en català. Saüc és una formació balaguerina que va començar a finals del 2017 i que el pròxim 10 de juliol ens presentarà el seu nou tema "Paraules del mestre." Eduard Arjona, Àlex Fuentes, Albert Gasen, David Moreno i Ruben Peries són les cinc tronades disposades a descarregar xàfecs de rock arreu.

dijous, 18 d’abril del 2019

3x46 #Lleidatétalent6: Marialba Revés

imatge @montsemartín
Seguim amb el talent lleidatà i ho fem amb una de les entrades que més m'agrada compartir amb vosaltres. Sant Jordi és la jornada de la pluja de les lletres per excel·lència. Llegir és cultura i ens fa més lliures. Us porto una recomanació literària

divendres, 29 de març del 2019

3x42 #Lleidatétalent5: Blindpoint

El racó del blog Lleida té talent i creativitat s'eixampla avui una mica més i ho fa amb molt ritme, melodies canyeres i lletres profundes. Feia molt temps que us volia presentar el grup de metal alternatiu Blindpoint i, finalment, aprofitant que estan submergits de ple

divendres, 25 de maig del 2018

2x62 #Lleidatétalent4: Íntims Produccions

Us agrada com a mi constatar que a Lleida hi ha molt talent i persones amb alta capacitat creativa i ganes de fer coses trencadores? Doncs l'entrada d'avui és perfecta per a vosaltres. Us porto una nova parada del recorregut pel talent i la creativitat ponentins de la mà d'una jove companyia de Lleida: Íntims Produccions (Isaac Baró, Marc Cartanyà, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó.)

A més, aquest cap de setmana tenim l'excusa perfecta de descobrir o gaudir del seu talent, ja que dissabte 26 de maig i diumenge 27 de maig Íntims Produccions portaran el seu darrer muntatge escènic Pool (no water) al Teatre de la Llotja de Lleida. Un còctel Molotov escènic carregat d'energia, provocació i humor amb una posada en escena potent que no us deixarà indiferent.

He parlat amb Íntims. Coneixerem com es van iniciar en el món del teatre, com viuen el procés creatiu i ens llançarem de ple a la piscina de les arts escèniques i de la vida. Hi haurà aigua? Descobrim-ho junts!
photo by Claudia Serrahima
IP: Íntims Produccions  S: Silvinaction
S: Hola i moltes gràcies!! Per què us dieu "Íntims Produccions"?
IP: Quan vam formar la companyia teníem clar que el nom havia de representar-nos i definir-nos, i evidentment havia d'anar lligat a allò que nosaltres volíem fer. Íntims és una declaració d'intencions. En acabar els estudis d'Art Dramàtic, que és precisament d'on surt la companyia, sabíem quin tipus de teatre volíem fer i quina relació amb el públic volíem establir. Una canya al Roma es va convertir en la nostra primera reunió i d'allà van sortir les primeres idees i intencions: teatre proper, en espais no convencionals i parlar del que ens movia. A partir d'aquí va començar la pluja d'idees.

S: De fet aquest caràcter proper que dieu, és un dels trets que us caracteritza com a companyia. A més, feu un tipus de teatre alternatiu i cerqueu noves maneres de creació escènica, nous llenguatges i noves mirades. Com alimenteu la vostra creativitat? Com viviu el procés creatiu? Què és per vosaltres el talent i la creativitat?
IP: Bona i difícil pregunta, realment cal repetir-se-la cada dia. És difícil de dir. Actualment a la companyia som 5, cadascú té les seves inquietuds personals, estudis, feines i vides privades. A partir de tot això, ja ens alimentem. La vida en si, el carrer és un espai d'on xuclem molta informació. Evidentment, ens encanta anar al teatre junts per veure el que s'està fent aquí i en l'àmbit internacional.
Ens agrada crear a foc lent, fent xup-xup. Creiem que és la millor manera perquè les peces tinguin temps de reposar i fer "poso" que diem.

S: Una altra de les característiques que us defineixen com a companyia és que mireu de trencar les barreres entre escena i públic. Us agrada innovar, arriscar i experimentar amb nous llenguatges, formats i espais.... D'on sorgeixen les idees amb les quals treballeu? Us influencia alguna companyia, actors, directors, o corrent en particular?
IP: El que més ens agrada és "fer el que ens dóna la gana". Com a companyia jove creiem que hem d'arriscar i apostar per buscar noves maneres de dir les coses, evidentment vigilant que el contingut no es vegi eclipsat per tot això.
Tenim l'ull posat en el teatre que es fa fora (Berlín, Bèlgica...) però també es fan coses molt potents aquí. Tot ens inspira i tot ens fa pensar. I, evidentment, abans de presentar alguna cosa,  som conscients que se li ha de donar moltes voltes.

S: Com treballeu els vostres muntatges? Seguiu sempre la mateixa metodologia de treball?
IP: Doncs la veritat és que ens agrada emmotllar-nos a les metodologies de la gent amb qui treballem. Precisament per això escollim amb qui volem treballar, ja sigui pel que fan, per com ho fan, per la seva visió... El que sí que és un denominador comú dins els nostres muntatges és la cronologia dels fets. Com ja hem dit abans, ens agrada fer processos creatius llargs. Per nosaltres és important fer processos d'assaig intensos. Agafar un parell o tres de setmanes i tancar-nos tot l'equip en un espai per poder dedicar-nos únicament a allò. És com marxar de colònies però creatives. Creiem que així traiem molt més suc a les coses i tenim temps per entretenir-nos en detalls que en produccions "fast food" no passa.

S: Els joves van al teatre? Per què? Quines fórmules proposaríeu o creieu que s'haurien d'implementar per tal d'apropar el teatre en particular i la cultura en general al públic més jove?
IP: Hi ha gent jove que va al teatre, sí. Evidentment creiem que no prou. Hi ha una franja d'edat que no sabem com, ni perquè, està perduda. Costa molt veure joves dels 13 als 25 al teatre. Per nosaltres és important que l'oferta cultural tingui en compte això. No n'hi ha prou en portar als instituts obres de teatre que l'alumnat llegeix perquè s'han d'examinar per les PAU. S'ha d'educar en anar al teatre. Aquest col·lectiu té moltes coses a dir i els hem d'escoltar també.

S: El vostre primer muntatge com a Íntims, va ser El lloc el qual vàreu posar en escena durant el vostre darrer any a l'aula de teatre. Però m'agradaria anar més enrere en el temps... quan vau prendre consciència què volíeu dedicar-vos a les arts escèniques? Recordeu el o els moments claus que us van fer prendre aquesta decisió?
IP: Crec que tots vam viure una mica la mateixa història. Comencem fent teatre com a extraescolar, ja sigui perquè els pares t'hi apunten, perquè t'ho recomana un profe o perquè és l'única cosa que quedava lliure al cole. Tot comença com una broma, un joc i, a poc a poc, vas trobant alguna cosa que no te la dóna res més.
Quan acabes el batxillerat i et pregunten, "i ara què?", quan vols crear alguna cosa per primer cop i et planteges "sí, però què?", quan has estrenat el teu primer espectacle i penses "i ara què?"... En aquesta feina hi ha molts moments clau on et replanteges que estàs fent i perquè ho estàs fent.

S: La Fira de Tàrrega és molt important per vosaltres i de fet, hi heu presentat tots els vostres muntatges. Què suposa per a vosaltres actuar o estrenar a Tàrrega? Quines emocions sentiu?
IP: És molt bonic poder formar part de tot això. Nosaltres hem sigut públic de la Fira. Qui no ha agafat el regional a primera hora del matí i s'ha plantat a Tàrrega per poder aprofitar tot el dia?
La Fira ens ha ofert moltes oportunitats que no hauríem tingut. Ens ha ajudat a créixer com a companyia i com a professionals de les arts escèniques. És per això que a cada estrena s'hi afegeix un plus de nerviosisme. La família sempre imposa, no?

S: He he he, cert! Com va veure la llum el projecte Pool (no water)? Com vau viure el procés de creació d'aquest espectacle?
IP: Íntims i VVAA ens coneixem i ens agradem. A poc a poc neix l'enamorament personal. Veiem els nostres espectacles mútuament i ens agradem encara més. L'any 2016 decidim fer el pas definitiu, volem fer oficial la nostra relació i fer un espectacle conjuntament. La lluna de mel va ser fantàstica i els primers mesos de relació van ser plàcids i excitants en igual mesura! Compartim una visió sobre el teatre, sobre el que no sabem que és, sobre el que pensem que podria ser. Una voluntat de ser grans però petits, ambiciosos i treballadors, estètics i no, i d'arribar algun dia, a transformar el teatre i que ja no es digui mai més així.

S: Què ens trobarem els espectadors a Pool (no water)?
Una història explicada per cinc veus que necessiten passar pàgina. Un refugi que ens acollirà i ens deixarà estar una estona aïllats de tot el que passa fora per poder parlar d'allò que no ens hem atrevit a dir fins ara. Pool (no water) és una performance que hem creat basada en una experiència pròpia. Nosaltres som un grup d'artistes gens reconegut. Però tot i això, creiem que tenim alguna cosa a dir-vos. Hem barrejat tots els llenguatges que hem anat utilitzant al llarg de tota la nostra carrera com a artistes.
photo by Claudia Serrahima
S: L'obra explora temes tan universals com els límits de l'amistat, l'èxit, el fracàs, la gelosia... És a dir explora la condició humana, en la seva part més imperfecta, més fosca. Creieu que fa falta que reflexionem més sobres aquestes ombres de la naturalesa humana? De quines formes?
Nosaltres no parlem de res que no ens mogui ni ens remogui. Creiem que com a humans i com a artistes som complexos, i per això cal donar veu a aquests monstres que tothom porta dins, perquè aquesta és la manera en la qual connectarem amb nosaltres mateixos i amb els altres. Les poques coses que ens uneixen, per molt diferents que puguem ser, són els monstres, les pors i les ombres.

S: I després de Pool (no water) què? Quins projectes teniu entre mans?
Encara no podem posar nom a tot el que ens passa pel cap. El que està clar és que tenim moltes ganes de posar-nos-hi i tornar a començar un nou procés.

S: Creieu que a Lleida s'aposta suficientment per les companyies de teatre? Quin present i futur augureu pel teatre professional de Ponent?
Lleida és un niu de moltes companyies on la cultura i el teatre hi és molt present. Tot i això creiem que cal fer molta feina de suport, perquè tots els inicis són difícils.
photo by Claudia Serrahima
S: Moltes gràcies de nou per tot! Imagino que actuar a "casa" ha de suposar una injecció d'adrenalina i un contrast entre pessigolleig i il·lusió. Molta merda aquest cap de setmana!!

Si no us voleu perdre la visceralitat de Pool (no water) encara sou a temps d'aconseguir les vostres entrades AQUÍ. Teniu 3 oportunitats d'or aquest cap de setmana: Dissabte 26 de maig a les 18 h i a les 21 h i diumenge 27 de maig a les 19 h. Correu que les entrades volen!!

dimecres, 18 d’abril del 2018

2x52 #Lleidatétalent3: Gloria Martín

Torna amb més entusiasme que mai, la ruta pel talent i la creativitat de Lleida! I aquest cop, aprofitant que s'acosta Sant Jordi, ho fa amb un doble objectiu. Per una banda, vull que conegueu el talent d'una gran escriptora local, però sobretot, a una persona amb una gran qualitat humana: la Gloria Martín. Per una altra, us vull fer una recomanació literària pel 23 d'abril: la seva darrera novel·la El destino de las violetas. Un llibre que, sens dubte, t'enganxa i et sedueix des de la primera pàgina.
He mantingut una conversa encisadora amb la Gloria, d'aquelles que et fan créixer i t'alimenten l'ànima. Coneixerem un bocinet del seu polièdric univers creatiu i aprofundirem en el destí de les violetes que tan bé ha sabut copsar l'escriptora. Veniu a descobrir-la amb mi?

G: Gloria Martín, S: Silvinaction.
S: ¡Hola Gloria! Muchas gracias por recibirme. ¿Qué es para ti el talento y la creatividad?
G: ¡Que fuerte empiezas! Como casi todas las cualidades del ser humano. El talento es innato: o lo tienes o no lo tienes. La creatividad es algo que se tienen que trabajar. El oficio, sobretodo en literatura y arte, te forja y te potencia.

S: Gloria, eres una persona poliédrica respecto a la creatividad y a tus pasiones: la música, la docencia y la literatura. Estos 3 ámbitos se retroalimentan, se complementan y dan más fuerza a lo que haces. ¿Como vives el proceso de crear y componer canciones?
G: Yo había empezado desde adolescente escribiendo poesía. A los 27-28 años empecé la carrera de música y me dio por componer alguna cancioncita, pero siempre basándome en que yo era letrista en realidad. Mis canciones, musicalmente hablando, son bastantes sencillas. Primero fui escritora y luego cantante. 

S: Otra de tus grandes pasiones es la docencia, mediante talleres de creación literaria, coach de autores noveles, etc. Algunos de tus alumnos te definen como una persona de emociones intensas y con un gran corazón que disfruta con los éxitos de sus alumnos, los cuales vives como propios. ¿Qué te aporta a nivel personal?
G: En lo personal muchísimo. Al final con los alumnos se establece una relación muy emocional porqué escribir es volcar emociones. Pero lo curioso es que en el ámbito profesional también te aporta muchísimo: con ellos he aprendido mucho a escribir. Pongo mucha pasión en todo lo que hago. Me gusta mucho compartir lo que siento, lo que aprendo. Me parece que no tengo derecho a guardármelo solo para mí.

S: Como escritora, has publicado 3 novelas, has escrito 2 obras de teatro, has ganado diversos certámenes de relatos y de poesía, publicas una columna de opinión cada semana en La Manyana. Me gustaría hacer un pequeño ejercicio de memoria, viajar un poco en el tiempo y evocar la primera vez que decidiste ser escritora. ¿Como lo recuerdas?
G: Empezar a escribir fue una vocación muy temprana. Escribía poemas de adolescente. Más tarde, a raíz de estudiar música, empecé a escribir canciones. Fueron unos años muy bonitos ya que cantaba lo que escribía, y hacía lo que más me gustaban en el mundo. Con los años escribí un primer poemario La mala memoria que no he querido publicar nunca. Allí volqué totalmente lo que sentía. Presenté algunos poemas en algún concurso y gané algunos certámenes de poesía. Es una vocación que, con los años, ha ido creciendo y engrandeciéndose. Tengo la libertad de hacer lo que me gusta y eso es maravilloso, casi un milagro.

S: ¿De donde surge tu inspiración? ¿De qué fuentes bebes o has bebido al largo de tu vida?
G: Me encanta la literatura clásica española. Siempre me ha apasionado el siglo de oro tanto en poesía como en prosa. Y luego corrientes como el realismo mágico de la literatura hispanoamericana. De los escritores actuales, soy muy fan de Millás, de Rosa Montero, de Rivas, Saramago es uno de mis ídolos. Hay muchos escritores que me han influido. Como lectora, soy bastante voraz.

S: ¿Como te enfrentas al papel en blanco o la pantalla del ordenador? ¿Como planificas tus relatos, poemas, textos, etc?
G: Primero surge la idea, el tema, el argumento. Y eso es algo a lo que le voy dando vueltas sin escribir. Cuando ya tengo un poco medio claro lo que quiero hacer, empiezo a escribir con disciplina: cada día esté o no inspirada. Me lo tomo como un trabajo.  A medida que vas escribiendo, la novela va cambiando, las historias dan unos vuelcos bestiales y se convierten en otra cosa.

S: Las 3 novelas que has publicado son una trilogía, cuyos ejes vertebradores son la música y el mundo de los artistas. ¿A qué responde esto?  
G: Porqué yo tengo una norma: “escribe de lo que sabes.” Siempre insisto a mis alumnos, que debes escribir sobre lo que sabes y, incluso así, hay forzosamente, una labor de documentación impresionante. De lo que más sé, es de música y del mundo del espectáculo. No solo por mí, sino también por los que me rodean: mis hijos son todos artistas. Me parece un mundo apasionante. Yo hablo del mundo del espectáculo base: del artista pobre, marginal; que es el que me interesa y el que he vivido más.

S: Tu última novela de reciente publicación y que cierra la trilogía, se titula El Destino de las violetas. Ahora que se acerca Sant Jordi, el mercado está colmadísimo de novedades editoriales. ¿Qué encontramos en tu novela que la hace distinta al resto?
G: Todas mis novelas son distintas al resto, eso te lo dirá cualquier escritor. Pero creo que mis novelas son muy difíciles de encajar en cualquier género. Eso podría suponer una desventaja de cara a la comercialización de mis libros. Al que le guste la novela negra, no me comprará, al que le guste la novela gótica no me comprará. ¿Quien puede comprar mis libros? A quien le gusten las novelas...a secas. Yo hago ficción. Soy muy ecléctica: mis novelas encaben varios géneros. Hablo del amor, de la muerte, de temas sociales, etc. Mis novelas tienen una carga simbólica importante. Una de las características que me definirían como escritora es la mezcla entro lo sórdido y lo lírico. Al lector que le guste esa mezcla, le va a gustar mi libro.

S: El Destino de las violetas tiene un título cautivador y que nos deja intuir que mundo vamos a descubrir dentro. ¿De qué manera el destino aparece reflejado en la novela? 
G: El destino es el eje principal de la novela. Habla de una mujer que está marcada por su destino, en el sentido clásico de la palabra. Hay cierto fatalismo. Yo he recurrido a la mitología popular de Extremadura, pero puede ser perfectamente una heroína de la tragedia griega trasladada a estos tiempos. Respeto a las violetas, tú que te has leído el libro, sabes la importancia que tienen en la novela.

S:  Mejor no la desvelamos...que sean los lectores los que la descubran por si mismos. El Destino de las violetas es de lectura muy fácil y no te deja indiferente. Es una novela a caballo entre la comedia y la tragedia, y, sin lugar a dudas, te engancha desde el principio. ¿Como encuentras el equilibrio entre la impregnada ironía, y los eventos dramáticos que se suceden y te golpean? 
G: Pues porqué la vida es tan maravillosa como perra y yo lo que trato de reflejar es la vida. Hay momentos duros, que a través del humor, se pueden suavizar un poco. Yo no siento que haya temas tabú en mis novelas, pero ciertos temas tratados con un poco de sentido del humor, resultan más digeribles. Además, el sentido del humor, es un síntoma de inteligencia tanto del escritor como del lector. El humor o el humor negro puede ser un buen vehículo para profundizar en las cosas. 

S: Casilda, la protagonista de la novela, “nace o renace” 7 veces. ¿Por qué 7 veces? 
G: Mi literatura es muy metafórica y simbolista. El 7 es un número mágico. Aunque debo confesarte que cuando llegué al séptimo nacimiento me di cuenta que mi novela había terminado. En cierto modo, acabé atrapada en la dinámica de ese número mágico e incluso esotérico que tiene la historia.

S: Quizá el “destino” quiso que escribieras 7 nacimientos... Des de mi punto de vista, Casilda seria la “anti-ave Fénix” o la “anti-heroína”, ¿estarías de acuerdo?
G: Sí. Casilda sería una heroína del fracaso. Efectivamente, tiene mucha resiliencia. Es un ave Fénix que continuamente vuelve a caer en los mismos errores. La culpa de esto no la tiene la protagonista, sino su destino.

S:  A medida que leemos y nos adentramos en el universo de la protagonista, una de las cosas que más llama la atención es la persistente inocencia de Casilda. A pesar de los palos que le da la vida, a pesar de llegar a ser una artista porno, nunca acaba de perder su inocencia, su fragilidad. ¿Por qué no muera esta inocencia en Casilda?
G: Por lo de mágico que tiene el personaje. Sería como una paradoja o una antítesis de la teoría del “Buen salvaje” de Rousseau. Esa teoría que dice que todos nacemos inocentes y luego la sociedad nos va maleando. Bueno pues ella nace inocente y la sociedad no consigue malearla. Como te he dicho anteriormente, no es un personaje real, pero sí simbólico o metafórico de la labor tan destructiva que tiene la sociedad actual sobre las personas.

S: ¿Crees que les mujeres escritoras estáis suficientemente visibilizadas hoy en día? 
G: Sí. Quizá mucho más visibilizadas que en otras artes. De hecho los grandes “booms” editoriales de estos años han estado en manos de las mujeres: Almudena Grande, Paloma Sánchez-Garnica, etc. Todos estos best-sellers, sin entrar en que tipo de literatura son,  o si me gustan más o menos, es evidente que están destacando en el panorama literario.

S:  ¿Por qué es tan difícil publicar en una editorial para los autores en general y los noveles en concreto?
G: Antes era un negocio muy floreciente, pero la crisis afectó mucho. Además hay un exceso de oferta y no se quieren arriesgar sobretodo con autores noveles porqué no hay dinero. Por esta razón los autores noveles han tenido que recurrir a la autoedición o al micromecenazgo. Luego estamos los autores que tenemos la gran suerte de que alguna editorial convencional nos haya “fichado”. A pesar de eso, la mayoría no pasamos mucho de ahí ya que no nos promocionan. Estamos un poco en tierra de nadie. 

S:  A Casilda, le queden algunos o muchos sueños por cumplir. I a ti, ¿qué sueño o sueños te quedan por cumplir? 
G: Me conformo con que se cumplan los de mis hijos y los de mis nietos. Tengo demasiada gente joven empujando detrás con muchos sueños y yo ya disfruto más con sus sueños que con los míos. De todas formas, sigo escribiendo. Ahora presentaré El Destino de las violetas en todos los sitios en los que pueda, sin importarme el cansancio, ni los viajes, ni nada. En cuanto el libro haya rodado un poco, voy a publicar otra novela.

S: Muchas gracias Gloria por concederme tu tiempo, y, sobretodo, por esta maravillosa conversación. ¿Me firmarías mi ejemplar?
Si no sabeu quin llibre triar per Sant Jordi i voleu fer una aposta segura per una autora de kilòmetre 0,  trobareu en El destino de las violetas un món tràgic i còmic on es posa en relleu el paper destacat de la providència.

El destino de las violetas està disponible a la llibreria Punt de Llibre, a la llibreria Caselles o per internet AQUÍ. A més, el 23 d'abril la Gloria Martín estarà signant llibres a la Caselles de 12 h a 13 h. Us ho perdreu?
#lleidatétalent

divendres, 20 d’octubre del 2017

2x15 #Lleidatétalent2: Anna Bresolí


Observeu atentament aquesta fotografia. Us agrada? Què us inspira? Us crida alguna cosa l'atenció? Què creieu que l'autora ens vol transmetre? Avui ens endinsarem en l'univers creatiu de l'autora d'aquesta imatge: la fotògrafa Lleidatana establerta a Berlín Anna Bresolí. He parlat amb l'Anna per tal d'intentar desvetllar aquestes qüestions i esbossar el seu treball, la seva font d'inspiració i la seva obra. Us presento, amb molt entusiasme, la segona parada de la ruta pel talent i la creativitat de Lleida: #lleidatétalent2 Anna Bresolí. Som-hi!!






Us deixo amb una petita selecció de les seves creacions:



divendres, 29 de setembre del 2017

2x09 #Lleidatétalent1: Marta Pachón, Albert Garcia i Jordi Celma




A finals d'agost us avançava que Silvinaction emprèn un nou viatge amb l'estrena del racó del blog Lleida té talent i creativitat. Un racó que neix amb la intenció de dibuixar un "mapa" de persones de Lleida amb aptituds en múltiples disciplines: pintura, escultura, fotografia, teatre, cinema, circ, escriptura, poesia, música i dansa, entre d'altres. La idea principal d'aquesta nova secció és que junts descobrim individus o col·lectius que tenen talent i que són o viuen a la nostra ciutat.


Avui inauguro oficialment aquesta nova secció amb molta il·lusió i ho faig amb la flamant entrada #Lleidatétalent1. Coneixerem a dos actors Lleidatans: la Marta Pachón i l'Albert Garcia i al guionista i director de cinema Barceloní establert a Lleida Jordi Celma. Tots tres han estat treballant conjuntament en el rodatge d'una pel·lícula 100% feta a Lleida i per Lleidatans que ben aviat s'estrenarà a la capital Ponentina: Algo de Valentina. Aprofitant l'avinentesa de l'estrena, he parlat amb tots tres per tal d'intentar donar una visió triangular del projecte. Ens endinsarem en l'univers del film, descobrirem qui són, com treballen i ens revelaran alguns secrets de la pel·lícula i el seu rodatge. Us apeteix fer aquest viatge cinematogràfic amb mi?

A= Albert Garcia, J= Jordi Celma, M= Marta Pachón, S= Silvinaction.

👉 S: Hola Marta, Jordi i Albert! Moltes gràcies per ser aquí. Com va néixer aquest projecte?


  • J: Algo de Valentina és un projecte petit que volia englobar diferents facetes de l'escena cultural lleidatana. Vaig escriure el guió i vaig anar trucant algunes portes i la Regidoria de Joventut de la Paeria ens va donar un bon cop de mà. També el Centre Històric ens va ajudar i això va suposar la quantia econòmica que necessitàvem per tirar-la endavant. Algo de Valentina és un projecte col·laboratiu que ha esdevingut una peli 'indi' en tots els sentits.

👉 S: Havíeu treballat plegats abans?


  • M: El Jordi i jo ja havíem treballat plegats en un curtmetratge i l'Albert també havia treballat amb el director en el llargmetratge Noa.
  • J: Noa es va rodar el 2013. També va ser produïda a Lleida però va tenir una vida molt curta per problemes financers i d'altres tipus.
  • A: De fet, va ser el mateix director qui va pensar en nosaltres dos per a ser la parella protagonista del film. 
  • M: L'Albert i jo som parella a la vida real i hem treballat junts molts cops dalt de l'escenari. Això ens ajuda molt. Tenim una connexió especial.

👉 S: Com vau viure el rodatge de la pel·lícula?


  • J: La vam rodar solament en 6 dies l'octubre del 2016 i ens van ajudar estudiants de l'Udl i la Caparrella. Vaig intentar comptar amb gent de confiança per fer-la perquè és un projecte molt personal.
  • A: La idea, la producció, el guió i la direcció vénen del Jordi. Pel que fa al procés, el fet de rodar-la en 6 dies va ser una mica estressant personalment. Gairebé no ens donava temps a explorar el personatge. Però això es veia compensat per la gran connexió que hi havia amb l'equip tècnic.
  • M: I amb tots els actors i actrius hi havia un lligam fort també: tots ens coneixem! Això va facilitar enormement el procés del rodatge. A més comptàvem amb l'ajut d'estudiants que havien realitzat cursos tècnics i tallers de formació al Centre de Recursos Juvenils La Palma de Lleida i el rodatge de la pel·lícula formava part de les seves pràctiques.
  • J:  Algo de Valentina va incorporar al seu grup excel·lents professionals, nois i noies que volien aprendre un ofici dins el món audiovisual. Pensem que és una excel·lent plataforma perquè puguin elaborar els seus propis projectes en un futur. 

👉 S: La pel·lícula és un producte 100% Lleidatà?


  • A: Totalment! Tant pel que fa a l'equip humà, com en les col·laboracions o les localitzacions. Vàrem gravar en diversos indrets de la ciutat: centre històric, la llibreria Genet Blau, l'Antares, el restaurant Teresa Carles, etc. 
  • J: El llargmetratge ens mostra un Centre Històric de la ciutat de Lleida amb una mirada jove i fresca, sense complexos, dibuixant un barri ple de racons per descobrir. És un producte 100% local però amb projecció global.
  • M: Vam estar cuidats en tot moment per Joventut de Lleida: gestionaven els permisos, ens ajudaven a trobar les diferents localitzacions de la pel·lícula, etc. A més hi va haver moltíssimes col·laboracions locals desinteressades. Judit Disseny Artesà i Abracadabra ens van cedir el vestuari, el Gremi de Forners de les Terres de Lleida ens subministrava menjar per tot l'equip durant els dies de rodatge, alguns músics Lleidatans van contribuir-hi amb la banda sonora...

👉 S: M'encanta! La cooperació de totes aquestes persones i col·lectius us va ajudar a poder dur a terme aquest projecte...Em fascina tot plegat!!!
Ens podríeu fer cinc cèntims de l'argument?


  • J: El Bruno i  la Valentina es van embolicar la nit anterior en una festa d'un amic comú. Queden l'endemà perquè ella es va deixar la cartera i el Bruno la va recollir. La Valentina no recorda gairebé res del que va passar a la festa, ell, en adonar-se’n, juga amb la situació. Només et puc avançar que pretén ser una peli honesta i que té un secret ocult que només es pot desvetllar mirant-la.
  • A: Hi ha molts flashbacks al film. Et podem dir que no tot és el que sembla...com ha dit el Jordi, haureu d'esperar a l'estrena hehehe!
  • J: A més a més, Algo de Valentina contingut social i la trama posa de manifest altres línies argumentals com les malalties mentals, les drogues i les relacions socials que suposen.

👉 S: Marta i Albert, com descriuríeu als vostres personatges? Com els heu treballat?


  • A: El Bruno és una persona amb poques capacitats socials. Quan parla ho explica tot a mitges, no és directe.
  • M: La Valentina té més personalitat i li va donant "peixet" al Bruno per jugar. Tot i això, té una certa indefinició i un cert misteri. La Valentina té diverses cares i al final de la pel·lícula es desvetlla la seva veritable cara. L'Albert té una manera de treballar molt més metòdica que jo. A mi m'agrada més improvisar i que surti tot un xic més natural.
  • A: El fet que la pel·lícula es gravés en l'ordre cronològic argumental, va ajudar a fer que el personatge i l'actor s'anessin coneixent al mateix temps. Va ser un procés gradual, a causa de la rapidesa del rodatge  i el Jordi ens va ajudar moltíssim com a director.

👉 S: Quin balanç féu d'aquesta  experiència?


  • M: Va ser una experiència molt divertida. El Jordi té un sentit de l'humor molt peculiar, amb un punt d'humor de l'absurd que va contribuir a fer que es respirés un molt bon ambient de rodatge.
  • A: Ha estat un projecte de Lleida que hem realitzat perquè ens venia de gust i ho hem fet amb molta il·lusió.

👉 S: Amb tot el que m'heu explicat, la veritat és que tinc moltes ganes de veure-la. Quan es presentarà al públic?


  • J: Es presentarà al públic dins de la "Mostra Som Cinema" d'enguany i mirarem de fer recorregut per festivals independents. Mai se sap on acabarà, però intentarem arribar el més lluny possible sempre partint del tipus de producte que és i al públic que va dirigit. 


👉 S: Per finalitzar, de cinema Lleidatà n'hi ha ben poc. Com veieu el present i el futur del cinema que es fa a Lleida?


  • M: Falta inversió i apostar clarament per la cultura, pel teatre o per les companyies. Al final s'acaben fent coses per amor a l'art, per il·lusió i com a experiència de vida. Molts i moltes les fem en el nostre temps lliure que busquem traient-lo de les nostres pròpies feines, del temps en família. 
  • A: Abans les companyies de teatre rebien subvencions, però amb l'inici de la crisi tot això es va acabar. El "Magical Media Lleida" va ser un error. Es va fer una inversió important, però no es fa servir. La gent vol fer coses a Lleida, hi ha cultiu però dóna la sensació que el públic està apagat. Per aquesta raó molts actors, actrius, directors acaben marxant fora. 


👉 S: Doncs és una llàstima, a Lleida hi ha talent, bons actors i actrius i persones amb ganes de dinamitzar la cultura i innovar. Moltes gràcies a tots tres per cedir-me el vostre temps. Ha estat un veritable plaer. Esperem amb moltes ganes poder gaudir de la projecció.



Voleu veure el tràiler de la pel·lícula? 
                        ⇓⇓⇓



Doncs bé, si us heu quedat atrapats, encuriosits i voleu saber el desenllaç, tenim una molt bona oportunitat de mirar Algo de Valentina ben aviat a la nostra ciutat. Del 18 al 22 d'octubre tindrà lloc el Festival Som Cinema a Lleida, un festival que aposta pel cinema de proximitat i del qual us avanço que us en parlaré al blog en els propers dies. Algo de Valentina és un dels films que es projectarà dins del festival i suposarà la seva estrena oficial el dissabte 21 d'octubre a les 22.30 h al Teatre Municipal de l'Escorxador. Silvinaction no s'ho perdrà, i vosaltres?




#Lleidatétalent