Hi ha vegades que no ens adonem del que tenim ben a la vora. No cal anar gaire lluny per comprovar que tenim la fortuna de comptar amb un talent excepcional i que brilla amb llum pròpia. El racó del blog Lleida té talent i creativitat avui galopa a ritme de R&B gràcies a una amazona lleidatana de la música negra.
Una conversa, aquest cop per videotrucada a causa del confinament, amb la jove artista Éphona ens permetran descobrir un diamant de la black music a Ponent, una ànima amb una gran potència vocal i, sobretot, amb una qualitat tant humana com artística.
E: Éphona S: Silvinaction
S: Què és per a tu el talent i la creativitat?
E: Penso que el talent és molt relatiu i subjectiu. El talent va de la mà de moltes coses. Per mi l'art és part de un mateix. Penso que tots tenim creativitat. És una sensibilitat que uns la tenim més desperta altres menys, uns en som més receptius i d'altres menys.
S: Què vas aprendre abans: a parlar o a cantar?
E: La meva família d'Astúries diu que abans de parlar ja cantava i que m'inventava les lletres com si ho cantés en anglès (riu.) O sigui que pel que sembla primer vaig aprendre a cantar i després a parlar.
S: Éphona és el teu nom artístic. Què et va moure a la tria d'aquest nom?
E: Va ser curiós perquè el nom va sorgir durant els 2 anys en què vaig estar estudiant a BCN. Jo sempre he cantat però un col·lega, el Freedom Mixes, em va animar a fer-ho més en aquella època. En comentar-li que volia fer una cançó i un vídeo em va dir que necessitava un nom artístic. Bé, sempre he estat una friqui de la cultura celta i vaig pensar en Epona, que és la deessa celta del bosc i dels cavalls. El nom m'agrada molt, però no em volia dir igual, posant una h al mig canvia la fonètica i així va néixer Éphona.
E: Penso que el talent és molt relatiu i subjectiu. El talent va de la mà de moltes coses. Per mi l'art és part de un mateix. Penso que tots tenim creativitat. És una sensibilitat que uns la tenim més desperta altres menys, uns en som més receptius i d'altres menys.
S: Què vas aprendre abans: a parlar o a cantar?
E: La meva família d'Astúries diu que abans de parlar ja cantava i que m'inventava les lletres com si ho cantés en anglès (riu.) O sigui que pel que sembla primer vaig aprendre a cantar i després a parlar.
S: Éphona és el teu nom artístic. Què et va moure a la tria d'aquest nom?
E: Va ser curiós perquè el nom va sorgir durant els 2 anys en què vaig estar estudiant a BCN. Jo sempre he cantat però un col·lega, el Freedom Mixes, em va animar a fer-ho més en aquella època. En comentar-li que volia fer una cançó i un vídeo em va dir que necessitava un nom artístic. Bé, sempre he estat una friqui de la cultura celta i vaig pensar en Epona, que és la deessa celta del bosc i dels cavalls. El nom m'agrada molt, però no em volia dir igual, posant una h al mig canvia la fonètica i així va néixer Éphona.
S: La passió pels cavalls que em comentes té a veure amb què vius enmig de la natura i els animals. A les cançons “Moonchild,” “I was born to fly,” o “Nature Soldier” es percep aquest vincle. Quin paper juga la natura en la teva vida personal i artística?
E: Ha arribat un moment que em costa distingir entre la Mar i la Éphona. No puc ser una cosa sense una altra. La natura és una part de mi. Sempre penso que les persones tenim diferents perspectives. A la meva feina o en les meves relacions apareix una part de mi i en la música una altra. La natura m'aporta el fet de poder ser jo mateixa.
S: Per tu la música “és una extensió de l'ànima.” De quina manera?
E: De la mateixa manera que la natura. Són coses que no podria oferir si no fos a través de la música. Per mi el fet de cantar és obrir-me en canal i dir: Té! Això és el que hi ha i prou!
E: Ha arribat un moment que em costa distingir entre la Mar i la Éphona. No puc ser una cosa sense una altra. La natura és una part de mi. Sempre penso que les persones tenim diferents perspectives. A la meva feina o en les meves relacions apareix una part de mi i en la música una altra. La natura m'aporta el fet de poder ser jo mateixa.
S: Per tu la música “és una extensió de l'ànima.” De quina manera?
E: De la mateixa manera que la natura. Són coses que no podria oferir si no fos a través de la música. Per mi el fet de cantar és obrir-me en canal i dir: Té! Això és el que hi ha i prou!
S: A “Welcome to my soul” i “Any time” fas servir la teva veu per radiar sensacions i sentiments. Diries que la teva música és un altaveu dels teus pensaments, de les teves emocions?
E: Sí, realment sí. Jo crec que les cançons de la majoria d'artistes ho són en part. Òbviament, hi ha artistes que es mouen més pel producte i la comercialització. En canvi, els cantautors que som menys coneguts o que creem quan ens neix alguna cosa a dins ens movem per les nostres emocions.
S: La música negra en general i el
R&B en concret són la base dels teus sons. Creus que es valora
prou aquests gèneres musicals? E: Sí, realment sí. Jo crec que les cançons de la majoria d'artistes ho són en part. Òbviament, hi ha artistes que es mouen més pel producte i la comercialització. En canvi, els cantautors que som menys coneguts o que creem quan ens neix alguna cosa a dins ens movem per les nostres emocions.
E: Crec que no se li dona tot el que se li hauria de donar. Perquè, com altres coses al món, no es busca l'essència, sinó la producció. No es valora suficientment pel fet que la música negra, el rap, el hip hop, l'R&B, el soul, el jazz són pura essència. Ha estat acompanyant a persones que ho han passat molt malament al llarg de la història. Ha estat la veu de moltes persones que no sabien com dir les coses i realment jo crec que és la llavor de la música.
S: Quan vaig veure la teva actuació al desdecasafest, em va venir a la ment l'Erykah Badu dels inicis, la Laureen Hill o l'Amy Winehouse. Quins són els teus referents?
E: De petita escoltava a Laureen Hill, l'Amy Winehouse, l'Alicia Keys, Aretha Franklin, Ella Fitzgerald, per exemple. Actualment La Sultana o la Jhené Aiko també m'agraden molt. El que sí que és veritat és que els meus referents són quasi tot femenins. Homes de referència en tema musical que ara recordi, cap!
S: Per quan el teu primer disc?
E: Està bastant parat. Abans que passes tot això ja havia contactat amb alguna discogràfica i em vaig donar el marge que jo necessitava per pensar com fer-ho. Però amb la situació actual no sé quan sortirà. La vida dóna tantes voltes!
A part he tingut molts canvis. Ha arribat un moment en què la música era tot el que tothom esperava de mi i he tingut la sensació que m'ho volien imposar. Al cap i a la fi, no tinc ni ganes ni necessitat de viure de la música. No crec que sigui com hagi d'enfocar la meva vida perquè llavors perdria tota l'essència que té per a mi.
S: Tens altres projectes immediats?
E: Començaré a fer classes de cant online, però no com les que es poden fer al conservatori o en una escola de música. Tinc formació en projecció de la veu, control vocal i corporal, respiració, desbloquejos, teràpies naturals i vull ajudar a les persones amb la meva formació i la meva experiència. No em vull lucrar, sinó que vull guiar a la gent com a mi m'hagués agradat que ho fessin.
S: Ets una de les artistes dels recopilatoris Estrats I i II Sons de Ponent. A Lleida tenim un potencial artístic increïble. Creus que el públic Ponentí us valora prou? Es té en compte l'escena lleidatana a la resta del territori?
E: No i, sincerament, entre els músics tampoc ho fem prou. Hi ha molt potencial i treball a Lleida, però l'únic que no m'agrada és l'egocentrisme i els fums que hi ha per part d'alguns sectors. Si no ens valorem entre nosaltres és molt difícil que la gent ho faci. Potser les músiques urbanes no arriben a tota la població perquè molta de la música que es crea, es fa per uns grups socials molt concrets.
Per la resta del territori som un zero a l'esquerra. Això passa en part per la manera com es fan alguns dels projectes. Està molt bé, però cal alguna cosa més.
E: No i, sincerament, entre els músics tampoc ho fem prou. Hi ha molt potencial i treball a Lleida, però l'únic que no m'agrada és l'egocentrisme i els fums que hi ha per part d'alguns sectors. Si no ens valorem entre nosaltres és molt difícil que la gent ho faci. Potser les músiques urbanes no arriben a tota la població perquè molta de la música que es crea, es fa per uns grups socials molt concrets.
Per la resta del territori som un zero a l'esquerra. Això passa en part per la manera com es fan alguns dels projectes. Està molt bé, però cal alguna cosa més.
S: Cicles de música com el “Bucs en femení” són excel·lents iniciatives, però com veus l'escena en clau femenina? Hi ha prou presència de dones artistes als escenaris?
E: No la veig malament. La situació cada cop és millor, però penso que ens hem de moure més. Personalment, em moc per ambients de rap, de hip-hop, de trap i mai m'he sentit refusada pel fet de ser dona. També és cert que no fa falta ser una show girl a l'estil Bad Gyal o La Zowi perquè la gent t'escolti. En molts aspectes de la meva vida ser dona m'ha tret possibilitats, però també penso que si t'ho saps currar si saps com enfocar-ho, podem tenir més presència. No podem estar queixant-nos des de casa. Dona igual que et vagis a manifestar el 8M si després, en el teu dia a dia, no fas res per canviar la situació.
E: No la veig malament. La situació cada cop és millor, però penso que ens hem de moure més. Personalment, em moc per ambients de rap, de hip-hop, de trap i mai m'he sentit refusada pel fet de ser dona. També és cert que no fa falta ser una show girl a l'estil Bad Gyal o La Zowi perquè la gent t'escolti. En molts aspectes de la meva vida ser dona m'ha tret possibilitats, però també penso que si t'ho saps currar si saps com enfocar-ho, podem tenir més presència. No podem estar queixant-nos des de casa. Dona igual que et vagis a manifestar el 8M si després, en el teu dia a dia, no fas res per canviar la situació.
De fet amb la Perseida i la Elane estem muntant el Mermaids, un festival
online en femení que es farà el 15 i 16 de maig per xarxes socials en
el que hi haurà música, poesia i dj's.
S: Quina bona iniciativa, estarem a l'aguait! Quan tot aquest malson acabi, com imagines el teu primer concert com a artista i com a públic en l'era del postconfinament?
E: Tot i que ho veig una mica lluny encara, crec que serà bastant boom en el sentit que serà molt millor que tots els anteriors. El fet de tenir a una persona en directe, d'anar al teatre, d'anar a veure espectacles musicals, de dansa després de tant temps sense, ajudarà a què sigui millor. M'ho imagino molt guai, molt proper i tinc moltes ganes de fer-ho. Com a públic ho disfrutaré moltíssim!
S: Si poguessis parlar amb el teu jo del passat, amb la petita Mar què li diries?
E: Què li diria? Se m'ha posat la pell de gallina només de pensar-ho (riu.) Li diria que no tingui por, que sigui ella mateixa i que tot el que vindrà, fins i tot el dolent, les tristeses, la solitud que sentirà....tot, tot, tot valdrà la pena! La meva infància no ha estat fàcil, però ho agraeixo tant ara. Així que li diria “Endavant!”
S: I al teu jo del futur?
Que m'avisi hahaha! Li diria que treballaré molt per poder arribar fins allà, que lluitaré amb totes les idees que tinc des de fa temps i que no les abandonaré.
imatges @Éphona
L'Éphona del passat i del futur de ben segur que taral·legen juntes mentre es miren a l'Éphona del present, la que trepitja fort!
#Lleidatétalent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada