divendres, 25 de maig de 2018

2x62 #Lleidatétalent4: Íntims Produccions

Us agrada com a mi constatar que a Lleida hi ha molt talent i persones amb alta capacitat creativa i ganes de fer coses trencadores? Doncs l'entrada d'avui és perfecta per a vosaltres. Us porto una nova parada del recorregut pel talent i la creativitat ponentins de la mà d'una jove companyia de Lleida: Íntims Produccions (Isaac Baró, Marc Cartanyà, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó.)

A més, aquest cap de setmana tenim l'excusa perfecta de descobrir o gaudir del seu talent, ja que dissabte 26 de maig i diumenge 27 de maig Íntims Produccions portaran el seu darrer muntatge escènic Pool (no water) al Teatre de la Llotja de Lleida. Un còctel Molotov escènic carregat d'energia, provocació i humor amb una posada en escena potent que no us deixarà indiferent.

He parlat amb Íntims. Coneixerem com es van iniciar en el món del teatre, com viuen el procés creatiu i ens llançarem de ple a la piscina de les arts escèniques i de la vida. Hi haurà aigua? Descobrim-ho junts!
photo by Claudia Serrahima
IP: Íntims Produccions  S: Silvinaction
S: Hola i moltes gràcies!! Per què us dieu "Íntims Produccions"?
IP: Quan vam formar la companyia teníem clar que el nom havia de representar-nos i definir-nos, i evidentment havia d'anar lligat a allò que nosaltres volíem fer. Íntims és una declaració d'intencions. En acabar els estudis d'Art Dramàtic, que és precisament d'on surt la companyia, sabíem quin tipus de teatre volíem fer i quina relació amb el públic volíem establir. Una canya al Roma es va convertir en la nostra primera reunió i d'allà van sortir les primeres idees i intencions: teatre proper, en espais no convencionals i parlar del que ens movia. A partir d'aquí va començar la pluja d'idees.

S: De fet aquest caràcter proper que dieu, és un dels trets que us caracteritza com a companyia. A més, feu un tipus de teatre alternatiu i cerqueu noves maneres de creació escènica, nous llenguatges i noves mirades. Com alimenteu la vostra creativitat? Com viviu el procés creatiu? Què és per vosaltres el talent i la creativitat?
IP: Bona i difícil pregunta, realment cal repetir-se-la cada dia. És difícil de dir. Actualment a la companyia som 5, cadascú té les seves inquietuds personals, estudis, feines i vides privades. A partir de tot això, ja ens alimentem. La vida en si, el carrer és un espai d'on xuclem molta informació. Evidentment, ens encanta anar al teatre junts per veure el que s'està fent aquí i en l'àmbit internacional.
Ens agrada crear a foc lent, fent xup-xup. Creiem que és la millor manera perquè les peces tinguin temps de reposar i fer "poso" que diem.

S: Una altra de les característiques que us defineixen com a companyia és que mireu de trencar les barreres entre escena i públic. Us agrada innovar, arriscar i experimentar amb nous llenguatges, formats i espais.... D'on sorgeixen les idees amb les quals treballeu? Us influencia alguna companyia, actors, directors, o corrent en particular?
IP: El que més ens agrada és "fer el que ens dóna la gana". Com a companyia jove creiem que hem d'arriscar i apostar per buscar noves maneres de dir les coses, evidentment vigilant que el contingut no es vegi eclipsat per tot això.
Tenim l'ull posat en el teatre que es fa fora (Berlín, Bèlgica...) però també es fan coses molt potents aquí. Tot ens inspira i tot ens fa pensar. I, evidentment, abans de presentar alguna cosa,  som conscients que se li ha de donar moltes voltes.

S: Com treballeu els vostres muntatges? Seguiu sempre la mateixa metodologia de treball?
IP: Doncs la veritat és que ens agrada emmotllar-nos a les metodologies de la gent amb qui treballem. Precisament per això escollim amb qui volem treballar, ja sigui pel que fan, per com ho fan, per la seva visió... El que sí que és un denominador comú dins els nostres muntatges és la cronologia dels fets. Com ja hem dit abans, ens agrada fer processos creatius llargs. Per nosaltres és important fer processos d'assaig intensos. Agafar un parell o tres de setmanes i tancar-nos tot l'equip en un espai per poder dedicar-nos únicament a allò. És com marxar de colònies però creatives. Creiem que així traiem molt més suc a les coses i tenim temps per entretenir-nos en detalls que en produccions "fast food" no passa.

S: Els joves van al teatre? Per què? Quines fórmules proposaríeu o creieu que s'haurien d'implementar per tal d'apropar el teatre en particular i la cultura en general al públic més jove?
IP: Hi ha gent jove que va al teatre, sí. Evidentment creiem que no prou. Hi ha una franja d'edat que no sabem com, ni perquè, està perduda. Costa molt veure joves dels 13 als 25 al teatre. Per nosaltres és important que l'oferta cultural tingui en compte això. No n'hi ha prou en portar als instituts obres de teatre que l'alumnat llegeix perquè s'han d'examinar per les PAU. S'ha d'educar en anar al teatre. Aquest col·lectiu té moltes coses a dir i els hem d'escoltar també.

S: El vostre primer muntatge com a Íntims, va ser El lloc el qual vàreu posar en escena durant el vostre darrer any a l'aula de teatre. Però m'agradaria anar més enrere en el temps... quan vau prendre consciència què volíeu dedicar-vos a les arts escèniques? Recordeu el o els moments claus que us van fer prendre aquesta decisió?
IP: Crec que tots vam viure una mica la mateixa història. Comencem fent teatre com a extraescolar, ja sigui perquè els pares t'hi apunten, perquè t'ho recomana un profe o perquè és l'única cosa que quedava lliure al cole. Tot comença com una broma, un joc i, a poc a poc, vas trobant alguna cosa que no te la dóna res més.
Quan acabes el batxillerat i et pregunten, "i ara què?", quan vols crear alguna cosa per primer cop i et planteges "sí, però què?", quan has estrenat el teu primer espectacle i penses "i ara què?"... En aquesta feina hi ha molts moments clau on et replanteges que estàs fent i perquè ho estàs fent.

S: La Fira de Tàrrega és molt important per vosaltres i de fet, hi heu presentat tots els vostres muntatges. Què suposa per a vosaltres actuar o estrenar a Tàrrega? Quines emocions sentiu?
IP: És molt bonic poder formar part de tot això. Nosaltres hem sigut públic de la Fira. Qui no ha agafat el regional a primera hora del matí i s'ha plantat a Tàrrega per poder aprofitar tot el dia?
La Fira ens ha ofert moltes oportunitats que no hauríem tingut. Ens ha ajudat a créixer com a companyia i com a professionals de les arts escèniques. És per això que a cada estrena s'hi afegeix un plus de nerviosisme. La família sempre imposa, no?

S: He he he, cert! Com va veure la llum el projecte Pool (no water)? Com vau viure el procés de creació d'aquest espectacle?
IP: Íntims i VVAA ens coneixem i ens agradem. A poc a poc neix l'enamorament personal. Veiem els nostres espectacles mútuament i ens agradem encara més. L'any 2016 decidim fer el pas definitiu, volem fer oficial la nostra relació i fer un espectacle conjuntament. La lluna de mel va ser fantàstica i els primers mesos de relació van ser plàcids i excitants en igual mesura! Compartim una visió sobre el teatre, sobre el que no sabem que és, sobre el que pensem que podria ser. Una voluntat de ser grans però petits, ambiciosos i treballadors, estètics i no, i d'arribar algun dia, a transformar el teatre i que ja no es digui mai més així.

S: Què ens trobarem els espectadors a Pool (no water)?
Una història explicada per cinc veus que necessiten passar pàgina. Un refugi que ens acollirà i ens deixarà estar una estona aïllats de tot el que passa fora per poder parlar d'allò que no ens hem atrevit a dir fins ara. Pool (no water) és una performance que hem creat basada en una experiència pròpia. Nosaltres som un grup d'artistes gens reconegut. Però tot i això, creiem que tenim alguna cosa a dir-vos. Hem barrejat tots els llenguatges que hem anat utilitzant al llarg de tota la nostra carrera com a artistes.
photo by Claudia Serrahima
S: L'obra explora temes tan universals com els límits de l'amistat, l'èxit, el fracàs, la gelosia... És a dir explora la condició humana, en la seva part més imperfecta, més fosca. Creieu que fa falta que reflexionem més sobres aquestes ombres de la naturalesa humana? De quines formes?
Nosaltres no parlem de res que no ens mogui ni ens remogui. Creiem que com a humans i com a artistes som complexos, i per això cal donar veu a aquests monstres que tothom porta dins, perquè aquesta és la manera en la qual connectarem amb nosaltres mateixos i amb els altres. Les poques coses que ens uneixen, per molt diferents que puguem ser, són els monstres, les pors i les ombres.

S: I després de Pool (no water) què? Quins projectes teniu entre mans?
Encara no podem posar nom a tot el que ens passa pel cap. El que està clar és que tenim moltes ganes de posar-nos-hi i tornar a començar un nou procés.

S: Creieu que a Lleida s'aposta suficientment per les companyies de teatre? Quin present i futur augureu pel teatre professional de Ponent?
Lleida és un niu de moltes companyies on la cultura i el teatre hi és molt present. Tot i això creiem que cal fer molta feina de suport, perquè tots els inicis són difícils.
photo by Claudia Serrahima
S: Moltes gràcies de nou per tot! Imagino que actuar a "casa" ha de suposar una injecció d'adrenalina i un contrast entre pessigolleig i il·lusió. Molta merda aquest cap de setmana!!

Si no us voleu perdre la visceralitat de Pool (no water) encara sou a temps d'aconseguir les vostres entrades AQUÍ. Teniu 3 oportunitats d'or aquest cap de setmana: Dissabte 26 de maig a les 18 h i a les 21 h i diumenge 27 de maig a les 19 h. Correu que les entrades volen!!

Cap comentari:

Publica un comentari