El talent lleidatà no descansa al blog! Avui us porto una tempesta de Hard Rock i Metal Alternatiu en català. Saüc és una formació balaguerina que va començar a finals del 2017 i que el pròxim 10 de juliol ens presentarà el seu nou tema "Paraules del mestre." Eduard Arjona, Àlex Fuentes, Albert Gasen, David Moreno i Ruben Peries són les cinc tronades disposades a descarregar xàfecs de rock arreu.
Sa: Saüc, Si: Silvinaction.
Si:
Per què us anomeneu Saüc?
Sa:
Molts grups de metal tenen noms bèsties o terribles. Si penses en
els grans grups del món del rock o del metal tenen noms corrents:
“The Kiss” “Queen”, “Led Zeppelin”, etc. A nosaltres els
noms agressius no ens fan el pes perquè no ens representen encara
que la nostra música ho pugui ser. Volíem un nom senzill, fàcil de
recordar i que sorprengués. A més, teníem clar que volíem un nom
en català. Saüc és una planta medicinal, comestible i ens va
agradar la seva sonoritat. El nom reflecteix la música que fem en
certa manera, una música rockera, vintage.
Si:
Com us vau iniciar?
Sa:
Fa molts anys que estem relacionats amb el món de la música,
provenim d’altres formacions. Feia temps que ens plantejàvem fer
quelcom diferent. Fa uns dos anys, vam quedar en un bar tots, vam
parlar del projecte de fer un grup de metal i la cosa va anar rodada.
Ens vam aprendre 5 versions per provar i vam veure que ens
compenetràvem molt bé. A partir d'aquí vam començar a compondre
els nostres propis temes.
Si:
No és habitual trobar grups de metal que cantin en català. Quan us
vaig descobrir em va sobtar i agradar. Per què canteu en català?
Sa:
Precisament per això, perquè no és habitual. És la nostra
llengua, parlem en català. Si m'expresso millor en català, perquè
he de cantar en castellà o en anglès? Per abastar més públic? No.
No tinc res en contra dels grups que canten en castellà o anglès,
m'encanten. Potser més endavant farem un tema en castellà. La
llengua no tanca portes, si al públic li agrada la música que fas,
ja s'informaran del significat de les lletres, com fem amb qualsevol
llengua.
Si:
Seguiu una mateixa linea argumental o teniu una filosofia de grup pel
que fa a les composicions i lletres de les vostres cançons?
Sa:
Bàsicament componem 2 persones, els 2 guitarres: l'Eduard i jo. Ens
mola molt compondre. Després, les presentem al grup i cada membre hi
dona el seu toc personal o canvi depenent de cada instrument. No
només ens agrada el metal, també altres tipus de música. Per això
el nostre repertori inclou cançons metal, rock, indie, trash metal,
etc. Ens movem amb eclecticisme dins del rock. Hi ha gent que diu que
les nostres lletres són una mica èpiques. Ens agrada parlar de
temes del dia a dia, temes socials actuals des d'un de vista
metafòric, històric o mitològic.
Si:
Ara esteu a punt de llençar el vostre nou tema que presentareu el 10
de juliol. Em podries fer cinc cèntims del nou single?
Sa:
Les cançons que tenim publicades fins ara són més metal·leres
però creiem que sorprendrem amb el nou single perquè hi ha un canvi
de registre. “Paraules del mestre” és un tema molt més rocker
amb tocs indie i trash metal. La cançó explica una història i és
molt metafòrica. No vull desvetllar de què parla, que cadascú
l’escolti i interpreti el que senti. A més, també presentarem el
videoclip, el qual és molt més cinematogràfic. Es podrà trobar a
youtube i més endavant a Spotify.
Si:
Quins altres projectes teniu entre mans després de la presentació
de “Paraules del mestre”?
Sa:
Tenim intenció de treure un disc. En l'àmbit compositiu ens
sorgeixen moltes idees, som molt creatius. Ara mateix tenim unes 8-9
cançons en el nostre repertori i 3 que estem preparant. Entre finals
del 2019 i principis del 2020 volem entrar a gravar, però publicar un disc necessita molt temps i és un procés car.
Per
tal què el públic pugui anar escoltant els nostres temes, preferim
anar traient singles i/o videoclips que serveixen de carta de
presentació. Això no es porta molt en el món del heavy. També
volem veure la resposta del públic dels nous singles, que hi hagi
feedback. A principis de tardor el nou single "Harpia"
veurà la llum. Molta gent només ha escoltat les dues cançons que
tenim publicades “Lladre” i “Destí” creiem que no són
representatives de tota la varietat que fem, d'aquesta manera donem
alguna cosa més al públic per tal que ens vagi coneixent més.
Si:
Teniu pensat d'autofinançar-vos mitjançant alguna plataforma de
micromecenatge per poder publicar el vostre primer disc?
Sa:
No ho tenim clar encara, però és una possibilitat. Nosaltres també
intentem ajudar a altres bandes de Lleida que intenten publicar: els
promocionem per xarxes o col·laborem en les seves campanyes per
tirar endavant els seus discs. Perquè al cap i a la fi, si no ens
ajudem entre nosaltres, ningú ens recolza.
Si:
Sé que és difícil concretar, però em podries dir quin seria el
vostre top 5 de referències musicals que us han influenciat?
Sa:
No ens agrada molt parlar de grups perquè llavors et cataloguen,
però sí que et diré que, personalment m'agrada molt el metal
actual, el metal cord, el rock psicodèlic o el rock progressiu.
Altres components del grup tiren cap al rock clàssic espanyol, el
black metal, el death metal, etc. No et puc donar únicament 4-5
referències, perquè potser en tinc unes 200.
Ens
agraden els clàssics, però sobretot el rock modern. Hi ha grups
joves que estan fent veritables obres mestres avui en dia i s'han de
valorar. Se'ls ha de donar suport. S'ha d'escoltar música nova.
Estan fornint el panorama musical i no tenen la cabuda que tenen els
altres.
Si:
Al Pepe Marín Festival vau quedar segons. Com vau viure
l'experiència?
Sa:
Va ser brutal. Nosaltres ens vam presentar per què és el concurs
clàssic de Lleida del metal. No anàvem amb cap expectativa, anàvem
a provar sort, a conèixer els altres grups, a fer xarxa. A més, la
resta dels grups eren molt bons. Vam preparar el concert a
consciència perquè volíem tocar el màxim de cançons possibles.
Ens agrada fer concerts i anàvem a gaudir. Estem súper contents
d'haver quedat segons. També vam quedar molt satisfets de la nostra
actuació. El públic va respondre súper bé. En acabar, molts van
venir a parlar amb nosaltres i vam notar que havíem tingut una gran
acceptació. Aquest és el millor premi!
Si:
Un dels millors estímuls que es pot rebre, és la resposta del públic,
i notar la connexió entre músics i públic.
Sa:
Exacte! Nosaltres som músics de tota la vida i gaudim d'aquest
vincle tan potent que s'estableix entre musics i públic.
Si:
El fet d'haver quedat segons al Pepe Marín Festival us dona
l'oportunitat d'actuar a la Festa Major del barri de Pardinyes a
l’agost i a les Festes de Tardor de Lleida al setembre. És un bon
premi?
Sa:
Estem encantats. El fet que es programi un grup de metal en aquest
tipus de cites és important. Potser a la persona que no li agradi el
nostre tipus de música no vindrà, però a tots aquells als que els
hi agradi, diran: “Ostres que bé! Un grup de metal a la Festa
Major!” S’agraeix que el Pepe Marin ajudi a donar a conèixer i
promocionar el metal i potenciï la qualitat dels grups de música de
Ponent.
Si:
A la província de Lleida hi ha moltes formacions musicals no només
de metal sinó en altres tipus de música. Com veieu aquest moment?
Sa:
Sincerament quan vaig tocar per primer cop en un grup als 17 anys
tenia la sensació que hi havia zero moviment. Ara, 10 anys més
tard, penso que hi ha molta activitat. Hi ha hagut una evolució
brutal. És a dir, crec que s'ha impulsat molt la música local o
potser els grups estan autogestionant-se molt bé. El fet és que hi
ha molt bona música, molts bons músics que creen molt bé a Lleida.
Hi ha grupazos
a casa nostra: rap, indie, pop, mestissatge, etc. Fixa't amb Avstral
o els Koers per exemple. Estan rodant molt. S'ha d'aprofitar aquest
moment i espreme'l. Esperem que es mantingui!
Si:
Si estem en un moment tan bo, per què a vegades dona la sensació
que costa omplir els locals que ofereixen música en directe a Lleida?
Sa:
Doncs no ho sé. Potser té a veure amb el tarannà, amb el clima...
Jo he viscut a Girona i el moviment que hi ha allà és brutal. La
gent es mou, els locals estan plens. Potser és un tema de
personalitat, de cultura. Les sales no aposten per la música en
directe perquè no els hi aporta beneficis, els grups no van a sales
per la mateixa raó. Si les institucions invertissin en això, potser la gent es
mouria més. És un peix que es mossega la cua.
Si:
El públic que va als concerts és femení i masculí. Com a dona
trobo a faltar paritat dalt de l'escenari amb grups mixts o grups
femenins, sobretot en el rock i el metal. Vosaltres que esteu més
immersos en aquest món, per què no hi ha prou moviment de grups
femenins?
Sa:
Al món del mestissatge n'he vist moltes més. Potser manca
educació. Educar que el món del rock i del metal no és només
d'homes sinó que és per a tothom. Sí que és veritat que el rock,
el power metal o el rock clàssic han sigut molt masclistes. Està
molt integrat però penso que ara comença a haver-hi un canvi. Hi ha
un fort moviment avui en dia que és necessari.
Com
a mestre, et puc dir que estem educant en la igualtat, en el
tractament de gènere per igual, en què la música en general és
per a tothom. S'ha de treballar perquè en els festivals hi hagi més
grups de dones programades. Des de la música podem incentivar, donar
consells, reivindicar, però en termes legals poca cosa podem fer.
Si:
Com us veieu d'aquí a uns anys?
Sa:
Al Palau de la Música (riu.) No ho sabem. Intentem anar a poc a poc
i bona lletra. Les nostres aspiracions són les màximes que et
puguis imaginar. Pensa que nosaltres no vivim de la nostra música,
per tant seguim fent les nostres feines. Tant de bo visquéssim de la
nostra música! I sobretot volem que la gent ens conegui i que
gaudeixi del nostre projecte.
Si:
El vostre somni, per tant seria viure la música i fer el que us
agrada fer?
Sa:
Sí! Poder viure de la música i seguir fent el que ens agrada. Que
ningú ens digui el que hem de fer. Per exemple, Berri Txarrak en una
entrevista van dir que fa molt poc que viuen de la música i fa anys
i anys que toquen. Per què no nosaltres?
Si: Tant de bo ho aconseguiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada