divendres, 31 de gener de 2020

4x27 #Lleidatétalent9: Cristina Dejuan

L'esbós metafòric que pretenia dibuixar quan vaig concebre el racó del blog Lleida té talent i creativitat, pren avui el seu sentit més literal amb el traç enèrgic d'una jove artista lleidatana molt potent. Tenia moltes ganes de trobar-me amb la il·lustradora Cristina Dejuan des de feia temps i, sobretot, de parlar-vos-en al blog. 

Una conversa sense pèls a la llengua de les que t'omplen les butxaques de béns immaterials, em van permetre irrompre de ple en la seva essència. Viatjarem en el temps i descobrirem una nena amb una passió primerenca per la pintura. Donarem un tomb pel seu món creatiu, les seves llums i ombres, la seva inspiració o els seus reptes. Aprofundirem en temes com els tabús, l'alliberament sexual o l'empoderament femení. Som-hi!

C: Cristina Dejuan S: Silvinaction
S: Com definiries el talent i la creativitat?
C: Creativitat és la capacitat de qualsevol persona de crear una cosa del no-res. El talent és innat, però s'ha de treballar. Tu pots tenir plenes aptituds per fer segons quines coses, però si no t'entrenes, potser no acabaràs de brillar del tot.

S: Et ve de petita la teva passió per les arts plàstiques o ha anat sorgint al llarg de la teva vida?
C: Sí, em ve de petita. Ma mare m'explica que quan arribava a casa el primer que feia era treure'm la roba, m'asseia en un pupitre i pintava durant hores. O pintava, o feia escultures amb plastilina. Això es va quedar sempre amb mi. A l'institut era bona estudiant, però no acabava de connectar amb el sistema educatiu. Mai em vaig plantejar de dedicar-me a l'art fins a 2n de Batxillerat, després de l'època rebel. Molta gent em deia: “No! Tu pots fer alguna cosa millor, tens capacitats per estudiar una carrera.” Com si l'art no fos una carrera en què has de lluitar, llegir i formar-te molt!

S: I vas decidir entrar en acció!
C: Vaig estudiar il·lustració i em vaig trobar amb tècniques i disciplines que no havia fet mai. Anava súper peix! També vaig estudiar disseny gràfic a l'EAM, a La Llotja i il·lustració a l'escola Joso de BCN.

S: Com ha evolucionat el teu procés creatiu?
C: El meu procés creatiu més heavy va ser a l'Erasmus a París. Em vaig trobar amb mi mateixa. En acabar els estudis, però, vaig tenir un repudi a l'art durant un any. Tan sols viatjava. Era el que sentia que havia de fer. Un d'aquests viatges va ser a l'Índia. Era el primer cop que ho feia sola. Allà vaig tornar a dibuixar un altre cop i va ser quan vaig començar a trobar l'estil que estic fent ara. Va ser com si tornés a anar a l'escola un altre cop. Feia esbossos que m'inspiraven les meves visites als museus, pintava al carrer...
S: Com vius el fet de viatjar, la teva creació artística i la interacció amb altres persones?
C: És brutal! Les diverses situacions en què et trobes quan viatges sola fan que et coneguis tan bé! A vegades la nostra personalitat és una rèmora del que ens han anat dient que som. T'ho creus i et converteixes en allò. En canvi, quan estàs sol, descobreixes qui ets en essència. Surts de la zona de confort i saltes a la zona màgica. He estat en situacions de total desconnexió que m'han connectat amb mi mateixa. Així neix el procés artístic i també el creixement personal. Ha estat increïble i no puc parar. Viatjar i dibuixar per a mi és terapèutic. Igual que provo diferents tècniques quan dibuixo també m'agrada provar diferents maneres de viatjar. Estic molt contenta!

S: En els teus treballs utilitzes diferents tècniques. Experimentes, fas recerca o deixes fluir?
C: Experimento molt! En cada època de la meva vida estic més còmoda amb una tècnica o una altra. Hi ha algunes que són inamovibles: la tinta xinesa és una de les que sempre m'acompanya. També treballo amb aquarel·les, acrílics, pintura plàstica, esprai... Depèn del que vull transmetre i de la superfície amb què treballo.

S: En moltes de les teves il·lustracions hi apareix de manera recurrent el cos nu de la dona, el sol, la lluna, serps... Què vols transmetre amb aquests elements?
C: Quan vaig començar a dibuixar situacions de la vida diària, com una dona despullada al sofà de casa, una dona masturbant-se o tenint la regla, les reaccions de la gent em sorprenien. Hi havia gent que s'enfadava. Em preguntava per què algú es molestava per una imatge d'una dona despullada. Altres titllen d'eròtica la meva obra, quan no tot el que creo ho és. La nuesa és una part normal del nostre dia a dia. Podria ser fins i tot art-costumista.(riu) Hi ha molts moments en la nostra vida diària en què estem despullades, no sempre ha de ser en tenir relacions sexuals. Manca naturalitat. Manca acceptació del cos. S'ha de pedalar, però hem de començar a fer-ho les dones i ajudar-nos entre nosaltres. Per això és molt important la sororitat.

Doncs bé, vaig veure que allí hi havia fato i vaig començar a investigar. Hi ha molt simbolisme en la meva obra i hi ha 3 elements que combino sovint. Les serps representen la part fosca de les persones, aquells racons de nosaltres que no coneixem del tot i que entren amb conflicte amb allò que creiem que som. La lluna representa la feminitat, el centre, l'autoconeixença. El sol és aquella llum que busquem per estar en pau amb nosaltres mateixos.
 S: Hi ha un tabú en mostrar el cos femení en el seu estat natural. En algunes de les teves peces certament hi ha erotisme, però també s'hi respira empoderament femení.
C: Exacte! Nosaltres també volem follar, gaudir dels orgasmes, experimentar... A vegades quan dibuixo tot de dones la gent es pensa que sóc lesbiana i no és el cas. Podria ser-ho o no, però això no és l'important. No és el missatge que estic intentant transmetre. Les dones ens estimem, a vegades estem juntes, i no vol dir res. Molta gent també em pregunta: “i per què no dibuixes homes?” Doncs perquè no els hi fa falta. Molts homes no es senten còmodes amb la sexualitat femenina oberta i empoderada.

S: Les reaccions que em comentaves fa un moment, em fan pensar amb el concepte de llibertat, de censura o autocensura que ens imposem a nosaltres mateixos. T'han censurat? T'has autocensurat?
C: Jo m'he autocensurat molt! Cada vegada ho faig menys. Ara que estic a Lleida, estic pensant en alguns projectes que potser no agradaran gaire, però és el que vull: provocar!

Pel que fa a la censura, és curiós veure com cada ciutat reacciona de manera diferent a un mateix dibuix. Aquí a Lleida trobo que encara hi ha una mica de ment tancada, a Barcelona sembla que no, però també. A Berlín, en canvi és molt diferent. Vaig dibuixar durant un dia el mural “Orgia” al Mauer Park, que és dels més hardcore de la meva obra. Hi havia famílies que paraven. Mentre les mares o pares parlaven amb mi, deixaven que els seus fills miressin el mural sense cap problema i em venien a preguntar coses. Ens pensem que els nens faran la mateixa interpretació que els adults i els nens són nens. Unes popes són unes popes, una vulva és una vulva i un penis és un penis. Els hi fa riure, res més! En alguns festivals em diuen que els agrada molt el meu estil però em demanen que el faci més kid-friendly. En altres m'han censurat una part de les meves il·lustracions perquè em diuen que els nens no poden veure, per exemple, una vagina. És el primer que han vist en arribar en aquest món. Tots hem sortit d'aquí! Estem posant els tabús, les pors i les contrarietats que tenim nosaltres envers el sexe; als nens i les nenes, però ells no ho veuen com a sexe. Simplement veuen cossos, veuen formes que, a vegades, ni entenen.
S: Està clar que tot depèn del lloc i de l'obertura de ment de cada persona, però això també em planteja un dubte. Hi ha límits o hauria d'haver límits en l'art?
C: Per mi no! Per mi l'art és l'expressió més pura de cada persona i no hauria d'haver-n'hi, mentre no ofenguis a ningú directament. Si no t'agrada la meva pàgina o el que jo dibuixo o la meva exposició doncs no vinguis a veure-ho, però no vulguis que no existeixi. D'aquesta manera el món no és plural i no hi ha llibertat d'expressió. El que més gràcia em fa és que la majoria de persones que estan ofeses pel meu art, són homes! Aquí ja es crea un altre diàleg. Ja no és simplement per religió o per cultura, es tracta de patriarcat.

S: Moltes iniciatives porten l'art al carrer. Creus que l'art o la cultura en general estan a l'abast de tothom?
C: A mi m'agrada molt el carrer. En el món de l'street art et contracten i pintes en un espai al carrer. Està molt bé, però per mi no és street art de debò. L'street art és intervenir donant un missatge que no sigui sempre consentit ni pactat. A Ghana ho vaig experimentar. Els murals que vaig pintar a les parets de les cases dels pobles, creaven unes dinàmiques súper guapes i acabàvem tenint converses d'art i cultura amb gent que no havia anat mai a un museu. Allò sí que era art al carrer i era apropar una expressió artística a la gent, sense anar a les elits.
S: Quins projectes tens ara que estàs per Lleida una temporada?
C: Un dels motius pels quals he tornat és perquè tinc ganes de reconnectar amb algunes tècniques que havia deixat abandonades. Jo sóc molt de taller, i trobava a faltar el gravat, el fet de portar un davantal, de tacar-me de pintura. M'apeteix tornar una mica als orígens.

S: A Lleida hi ha molts joves artistes amb inquietuds que esteu picant pedra, com veus el panorama artístic a casa nostra?
C: A Lleida hi ha més panorama artístic del que ens pensem. El que passa és que ens manca visibilitat. Hi ha moltíssima gent a Lleida que és molt vàlida i molt bona i per això farem una trobada d'artistes ben aviat, per fer xarxa, perquè surtin projectes, exposicions ... Ens volem moure per què Lleida no està morta, però no està connectada. Hi ha molta teca a Lleida!
La Cristina Dejuan no és només una artista amb majúscules, sinó que és un esperit fort, valent i lliure que lluita per un món millor. Gràcies Cristina!
#Lleidatétalent

Cap comentari:

Publica un comentari