dimecres, 18 de setembre de 2019

4x06 #Lleidatétalent8: Alba Mascarella

La creativitat i el talent lleidatans no només s'expressen en la varietat dialectal nord-occidental. De fet, una polifonia d'accents i de sons enriqueixen el teixit creatiu ponentí. La rapsoda berguedana Alba Mascarella té la destresa d'interpretar l'emocionalitat dels versos d'autores il·lustres i d'esfilegassar bellesa, poesia i sensibilitat.
Una plàcida conversa amb l'Alba ens capbussarà en el seu cosmos personal, creatiu i líric. A més, descobrirem els enfilalls del seu espectacle de poesia interpretada La boca descosida, el qual desembulla madeixes poètiques en femení.

A: Alba Mascarella S: Silvinaction
S: Què és per a tu la creativitat?

A: La creativitat és un estat.
 
S: Com vas iniciar-te en el món de la interpretació i de la poesia?
A: La meva història va començar fa 5 anys arran de la mort del meu pare. Vaig tenir una revelació interna en què vaig començar a repetir-me “Estic preparada per a treure el que tinc a dins!” Mai abans havia entrat en contacte amb la meva part creativa. Sabia que tenia molt a dins però no trobava el vehicle per expressar-me. Vaig decidir apuntar-me a classes de teatre i vaig trobar-me amb la Maite Ojer, una directora amb qui treballàvem les arts escèniques a través de l'experimentació. Gràcies a ella he trencat algunes de les meves barreres més grans i he après a prendre acció.

S: Quines barreres has aconseguit trencar?
A: Obstacles interns que ens imposem i que ens boicotegen. Estic aconseguint travessar les meves pors. Jo funciono a través dels reptes!

S: I com va sorgir la idea de fer un espectacle de poesia feminista?
A: Paral·lelament al laboratori d'experimentació teatral, vaig fer classes de dicció i treball amb la veu. M'agrada dir que dono vida a les paraules. Després, vaig endinsar-me en la poesia d'autores per tal de donar visibilitat a grans dones escriptores, que molta gent desconeix.

S: Així neix l'espectacle La boca descosida?
A: Gràcies al meu treball amb la poesia d'autores, tenia material i valentia suficient per sortir del niu. El grup de Dones Lleida em van convidar com a rapsoda per a recitar poesia d'autores a la festa d’estiu feminista Poemes en lila, a Can Ramon el 2018. Va ser la primera vegada que actuava sola. A la gent li va encantar! A partir d'aquí em van fer un altre encàrrec al poble del Vilosell, que va ajudar a polir el meu espectacle. Gairebé va sorgir sense adonar-me'n. Em van empènyer, jo no volia! (riu.)
 
S: I què et va empènyer a batejar el recital de poesia amb La boca descosida?
A: Tot està treballat i cuidat. L'espectacle dóna nom a la veu d'aquestes dones i el títol lliga i s'endinsa en les nocions "boca", "veu" i "expressió". També he volgut jugar amb els rols que, tradicionalment, s'han assignat a les dones: cosir, descosir, ... com a element simbòlic. Tallant els fils que et lliguen com a dona, dono veu i ànima a les seves paraules.

S: A l'espectacle, abans de recitar cada poesia, fas una breu presentació de l'autora.
A: M'agrada molt presentar a l'autora abans de recitar. Per aprendre, per cultura, per saviesa. No som experts! Em sembla molt interessant compartir-ho per poder situar-se en el context històric, per saber la biografia de l’autora, per comprendre què la va poder moure a escriure aquelles lletres. Jo crec que així és molt més fàcil connectar amb la poesia.

S: Joana Raspall, Bel Olid o Maria Mercè Marçal, són només algunes de les autores que recites. Com vas fer la tria de les autores i dels seus poemes?
A: He investigat. Són autores de renom, algunes més conegudes i d'altres menys. La selecció ha estat guiada pel meu sentir. Jo només puc defensar allò que ressona dins meu, allò que sento i que crec. Potser per això arriben tant.

S: Un dels aspectes que ressaltaria sobre la teva interpretació és que, abans de recitar un poema, la teva concentració es fa palesa amb la respiració intensa que realitzes, la qual genera una alta expectació entre el públic. És un procés natural o forma part de la posada en escena?
A: És purament natural. Va sorgir sense adonar-me'n. De fet, és una de les coses que tothom em destaca de l'espectacle. Quan recito, passo d'un estat a un altre i canvio de registre. Interpreto i passo a través de mi el missatge del poema. Per tant, prenc consciència del que diré. Cada poema té la seva essència. Sostenir els silencis és interessant. A mi m'encanten els silencis! Potser per aquesta raó, es crea aquesta expectació que fa que el públic també entri. La respiració per mi és molt més que un acte biològic. Hi ha una connexió amb la meva part emocional.

S: L'escenografia del teu espectacle és minimalista i, alhora, comunica molt. Com la vas idear?
A: Crear una escenografia té el seu procés de treball. Busca complementar i donar sentit a l'espectacle amb material que sumi i uneixi. Una escenografia dona presència a un escenari, no cal omplir-lo de detalls. Vesteix la veu i el missatge que es vol transmetre.

S: En acabar l'espectacle, generes un clima de conversa i intercanvi d'opinions molt enriquidor i íntim. Què t'aporta personalment?
A: M'agrada fer com un petit fòrum perquè és un intercanvi. Compartir impressions i sensacions és enriquidor. Generalment, la resposta que rebo del públic és impressionant i màgica. La gent experimenta sensacions: se li posen els pèls de punta, es commou, s'emociona, plora... M'encanta tocar cors!

S: Hi ha molta gent que té por a la poesia o pensa que és avorrida o massa difícil. Diries que espectacles com el teu ajuden a apropar la poesia a tothom?
A: Sí! La poesia s'associa a unes connotacions o estereotips negatius que pretenc trencar. Faig una proposta fresca i innovadora per fer sentir a la gent que la poesia és estat pur. Anhelo baixar-la al poble! M'agradaria portar-la a les escoles, als instituts i arribar a diferents públics, tant joves com adults per tal de mostrar la poesia des d’un altre àmbit.
S: Com és el teu procés creatiu? Com prepares els teus espectacles?
A: Hi ha diferents maneres de fer un procés creatiu. Les idees surten del joc i de l’experimentació. Estires el fil d’aquella idea i es desglossa en més idees. I d'allà surt la ‘gran idea’ i la creació. És un procés.

imatges @albamascarella
S: L'arpista Berta Puigdemasa i tu heu col·laborat conjuntament en l'espectacle Recurrències.
A: És una peça de noves dramatúrgies que barreja diferents disciplines: música, poesia, moviment i projeccions. És una peça de teatre de sala que reflexiona sobre un dels grans reptes de les persones: la comunicació i la possibilitat de l'entesa. L'arpa és un actor més. La Berta, l'arpa, la veu i jo. A rodar!

S: Hi ha Alba Mascarella per estona?
A: Confio en la vida i en el que faig. Em moc sense pressa. Hi ha moltes coses entre mans! Ben aviat, més!
S: Estarem a l'aguait!

La màgia i la llum de l'Alba Mascarella rauen en l'emoció amb què acarona els mots en els seus recitals. Gràcies a la seva posada en escena, els poemes prenen vida i dansen connectats a la seva energia femenina.

#lleidatétalent

"Endavant!"

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada