Promethea, un crit de resistència

Quin sentit té la vida? Fins a quin punt som lliures? Qui controla el món i com? Es pot somiar en un món millor o vivim en un (etern) malson? Hi ha espai per fer front a tot allò que considerem injust?

Aquests i altres dubtes existencials van planar sobre la meva ment tot just sortir de l’Screenbox aquest cap de setmana. Acabava de veure la recentment estrenada pel·lícula d’animació per a adults Decorado, dirigida magistralment per Alberto Vázquez. El fet de ser l'única espectadora a la sala (sense pantalles de mòbils que s'engeguen a tort i a dret, ni sons emprenyadors que torpedinen la vivència) ben segur va propiciar que m’hi capbussés en cos i ànima.

La llavor del film és el seu propi curt homònim, una petita joia astuta i subversiva, que va acollir l’Animac el 2017. D’aquelles que et deixen en estat de xoc i nodreixen l’esperit crític, vaja! Amb tints d’humor negre, sàtira i altes dosis de drama i terror al més pur estil Kafka, el llarg no només no es queda enrere; sinó que eixampla el seu univers amb una crítica ferotge a la societat contemporània, al sistema capitalista inhumà i violent, o l’abús de poder.  Una faula (o més aviat un anti conte) fosc i poètic que treu a escena realitats socials tangibles com l’atur, els desnonaments, la violència policial, la pobresa i la salut mental.

Sense oferir respostes òbvies i amb una multiplicitat de lectures possibles, la cinta posa de manifest que més enllà de ser “titelles que deambulen,” cal viure amb els ulls ben oberts. I és que potser (només potser) pot haver-hi un raig de llum, una sortida per “escapar del sistema.”

Són nombrosos els col·lectius que es qüestionen el sistema imposat, que s’hi rebel·len i que planten cara a les injustícies i imposicions tant siguin socials com burocràtiques. Un d’ells és l'Associació d’Artistes Promethea que, després de molts mesos d’incerteses i entrebancs, ha aconseguit convertir l'adversitat en oportunitat. En essència, Promethea ha vist la llum al final del túnel demostrant que “no es dobleguen al control institucional” i refermant el seu ADN segons el qual “l’art és una eina de transformació social.” 

Així, a principis d’octubre va arrencar una flamant etapa en què Promethea va inaugurar un nou espai comunitari independent i autogestionat, presentant alhora el fanzín i l’exposició ‘David contra Goliat’ que es podrà visitar fins al 19 de desembre.

Tant en l'exposició com en el fanzín s’explora i es repensa “el mite de David contra Goliat, més enllà del seu context religiós” des d'un ric ventall de mirades, sentirs, matisos i disciplines artístiques. La dotzena d’artistes participants denuncien, com a Decorado, que “no és símptoma de bona salut estar ben adaptat a una societat malalta”,  i que “una pedra ben llançada per una mà valenta, pot canviar el curs del destí.” 

Els conflictes bèl·lics, el genocidi que pateix el poble palestí, la vulneració de drets humans, o l’auge de l'extrema dreta i de líders megalòmans són alguns dels eixos temàtics amb què el col·lectiu aprofundeix. Un reguitzell d’artefactes creatius que volen ser “un crit de resistència contra la imposició, on l’esperit humà s’elevi” i sigui possible somiar i lluitar per un món millor.

Imatges: Ken Goddard