5x18: 'Murs i a la gàbia' a l'Espai Cavallers

"Si m’etiquetes, em negues"; Dyer citava Kierkegaard en un dels seus llibres per evidenciar que el jo deixa d’existir quan es deixa endur per classificacions (auto)imposades. A l’Espai Cavallers, l’exposició 'Murs i a la gàbia' del col·lectiu Promethea, reflexiona sobre la constant humana d’encasellar la seva pròpia condició i la realitat del que es viu. 

Catorze artistes lleidatans donen la seva visió personal de com les etiquetes engarjolen i delimiten "la nostra vàlua en l’escala social". L’exposició, amb una manifesta càrrega social, explora l’eix de "les fronteres i les persones" i pretén posar damunt la taula el binomi dels límits físics que el poder ambiciona "dominar", i els mentals que impedeixen  combatre els estereotips "del que és divers".

Inauguració expo 'Murs i a la gàbia'

Com a fan incondicional de Promethea, no em podia perdre la inauguració que va tenir lloc el passat divendres 29 de gener. L'esdeveniment va superar amb escreix les expectatives que m'havia creat. Copsar el sentir de cadascuna de les obres de la veu dels mateix@s artistes, combinat amb lectures dramatitzades de textos colpidors que seguien el fil temàtic de l'exposició gràcies a Jaume Belló, va aconseguir emocionar-nos i nodrir el nostre esperit crític. 

Però deixem que siguin les obres les que ens parlin:

1- Todo va bien 2 de Ximi: "Eixos, forces i girs de vides absorbides i ferides."

2- Cada persona és una estrella obra interactiva de Xavi Buil: "Hi ha fronteres dins les fronteres que poden tenir múltiples formes. Es poden trencar?"

3- High standing mattress d'aka Modesto: "El dret a l'habitatge s'ha convertit en un privilegi. Persones nouvingudes es veuen abocades a malviure."

4- El camí a l'infern i Mare Mortum de Vespe: "El desert del Sàhara i el mar Mediterrani són els 2 grans cementiris que les persones migrades han de travessar. Els que aconsegueixen arribar a les nostres costes es troben incomprensió, violència, racisme i marginalitat."

Imatge @vespe1982

5- La pietat de la gran mare de Mia Biosca: "Vista d'ocell al mal que estem permetent que pateixin altres persones, un plor, un crit a l'empatia i una abraçada a la nostra llar, el planeta blau."

6- Dificultades de Mar Lamas: "L'obra busca remoure consciències sobre la dificultat de superar diferents fronteres socials, racials, personals, religioses, etc."

Imatge @vive.siene.ama

7- It's a world of laughter, a world of tears instal·lació i obra interactiva de Miriam Fuentes: "Vivim en un món ple de contrastos que cal revisar entre tots. Les fronteres poden ser una barrera que utilitzem per no solucionar les diferents problemàtiques que les persones han d'afrontar. Aquesta obra és un crit a l'esperança per un món millor."

Imatge @espaicavallers

8. De la llum a la foscor, de la foscor a la llum de Darío Mejón: "L'única frontera que afecta a tothom per igual és la que hi ha entre la vida i la mort. Es pot estar mort en vida? Allò del que som conscients és real?"

9. La caja de Pandora d'Anabel Consejo: "La nostra civilització està governada pels diners i se'ns obliga a mantenir idees anacròniques que ens separen i ens enfronten d'una manera atroç. Quan començaràs a pensar per tu mateix?"

 

10. Tetralogía de la frontera d'Israel R.: "Quatres estampes que representen un cicle complet de mort i resurrecció en què fronteres i camins es traspassen."

11. Submissió obligatòria de Laura Justribó: "Els poderosos es miren la realitat des de la comoditat del seu pali. Ara bé, les persones més vulnerables són qui suporten el seu pes. Girant l'ordre «natural-imposat» del pali, vull retre homenatge a totes aquestes persones que són les que haurien de ser entronitzades. Justícia poètica."

12. Bodegó Núm 236 de Lily Brik: "Mitjançant la tècnica del bodegó l'obra narra el fet tràgic dels vaixells carregats de vides fràgils que creuen el Mediterrani en la cerca d'una vida millor. Sense expressions ni mirades descric algú que ja no hi és, buscant la denúncia de com ingerim aquest fet i com de poc ens afecta."

13. Bailaré sobre tu tumba de Foxy: "Un crit a la desesperança i ràbia de l'èxode que viuen les persones migrades i racialitzades les quals quan aconsegueixen arribar al seu destí; es segueixen trobant amb una desigualtat social que perpetuem amb el nostre eurocentrisme."

Imatge @espaicavallers

14. Ferida oberta de Joon: "El període 1884-1885 Europa va envair, colonitzar i dividir Àfrica. Arran d'aquests fets els seus habitants van veure com les seves terres eren dividides, la seva cultura saquejada i la seva gent torturada i assassinada en una de les  èpoques  més repugnants de la humanitat."

Com haureu pogut comprovar la seva visita és més que recomanable. Així que si no us la voleu perdre, teniu temps fins al 28 de febrer de dimarts a divendres de 17 h a 20.30 h i dissabtes de 10.30 h a 13.30 h. El 13 de febrer Promethea realitzarà un altre acte encara per determinar. Estarem atent@s a les seves xarxes socials! La cloenda de l'expo tindrà lloc el 28 de febrer amb lectures de Jordi Prenafeta.  

'Murs i a la gàbia' és una exposició d'art compromès, plena d'energia, de coratge i de crítica social que remou consciències i que no deixa indiferent. Visiteu-la!