dilluns, 4 d’octubre del 2021

Guspires i flames sonores en estrena


Quan a principis de setembre l'Arcadi Minguet i el Lluc Casals, les ànimes de la formació menarguina Athanàgia, em van explicar que tenien previst de publicar 4 vídeos que reinterpreten algunes cançons del seu primer disc en petit format a diversos espais digitals; un somriure es va dibuixar als meus llavis. En proposar-me que aquest petit i modest blog estrenés en primícia el tercer vídeo de la sèrie 'Athanàgia en directe en format reduït', us podeu imaginar que les dosis d'alegria van intensificar-se a l'engròs. Especialment, i a banda de la il·lusió personal, perquè vaig pensar en vosaltres! Sereu les primeres persones que tindreu el privilegi d'assaborir una nova mirada al tema 'De brasa i de foc.' A punt?

Abans de desvelar-vos les guspires i flames sonores d'una peça indubtablement exquisida, si ho desitgeu, podeu recuperar la conversa que vam mantenir pocs dies després de la publicació del seu primer àlbum De vent i d'òxid, en què vam descobrir i capbussar-nos en l'univers creatiu d'Athanàgia. 

Us ha robat el cor tant com a mi? Avui l'Arcadi i el Lluc aprofiten aquest racó per fer-nos cinc cèntims de la versió del tema 'De brasa i foc', que va ser gravat en directe a la sala JBX de Menàrguens juntament amb el músic Marc García:  
 
'De brasa i foc' és la tercera cançó del disc De vent i òxid. Per fer-la ens hem inspirat en una petita espurna, aquella que resta després que algú intenti demolir un moviment i que, entre les cendres d'aquest, pot tornar a brillar i convertir-se en esperança i revolta. Aquesta cançó segueix a la 'De bruixes i metzineres' i parla del ressorgiment dels antiherois que s'invoquen en el nostre disc. Si ahir érem brasa i demà serem cendra, avui som foc. El foc també dels contenidors, els aparadors i els carrers que cremen quan el poble crida.

La cançó veu del flamenc i també del gipsy jazz, i crea una música enèrgica, amb força i vitalitat, que comença amb un quartet de corda, sobri i despullat, presentant un creixement constant fins a acabar, en el punt més àlgid i frenètic que metaforitza les flames d'un foc de lluita i revolució.

En la versió reduïda que avui presenten, es plasma l'energia original de la cançó amb un arranjament pensat per altres instruments però en tot moment amb la idea de construir un creixement sonor al llarg de la cançó.
 
De vent i òxid és un viatge íntim i abstracte cap a un cosmos instrumental en què cada cançó té un sentir propi que s'enllaça amb la resta, en un fil conductor que uneix cadascuna de les 10 peces. Un disc que toca sensibilitats, cors i entranyes per ser fruit a plaer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada