Un
dels molts atractius de fer xarxa a la vida és l'oportunitat de
compartir interessos i crear un fil que ens permet connectar-nos amb
altres mons. Promethea, Higo Mental i la màgia dels vincles van ser
els impulsors de la meva troballa amb una iniciativa artística de
petit format singular i apassionant: La Permanent a la perruqueria
HōHō
de Lleida.
Què
és l'art i per a què serveix? Hi ha només un tipus de públic o
n'hi ha molts? L'art ens ha d'apel·lar? Hi ha petits projectes com
La Permanent que intenten posar llum a aquestes i altres qüestions
amb una idea clara: l'art és per a tothom.
L'artífex
de La Permanent és en Roc Domingo, un jove artista provinent del
camp de la il·lustració que va completar la seva formació en
Belles Arts a la universitat. La seva mare, la Rosa Puig, és la
propietària de la perruqueria i la Rocío és l'auxiliar que en fa de
suport. Tots tres em van rebre a l'espai on el
projecte de La Permanent és possible.
La
Perruqueria HōHō
és un local peculiar on, a part de crear un estil propi, succeeixen
fets que la fan diferent de la resta i que estimulen els sentits.
L'espai té aires industrials i molts dels elements són movibles.
Una altra circumstància sorprenent és que les revistes que hi
trobes no són del cor o d'esports, sinó revistes culturals, de
disseny o d'història. La banda sonora de HōHō
és Ràdio 3 una emissora que, com molts sabeu, s'allunya de
les llistes d'èxits convencionals i aposta per les propostes més
innovadores i inquietes de les diferents expressions culturals. La
cirereta final i que li afegeix un plus de transgressió és que en
aquest establiment es crea art i se cerca la interacció amb
l'usuari, gràcies al projecte de La Permanent. Podríem afirmar que
HōHō
és una perruqueria cultural.
La
Permanent és una iniciativa que va sorgir fa uns dos anys
aproximadament. La Rosa, l'ànima de HōHō
li proposa al Roc de realitzar alguna acció a la perruqueria en clau
artística. Al Roc li venia de gust engendrar activitat artística i
cultural, i experimentar amb el rol del comissariat per veure com
podria funcionar un projecte artístic alternatiu i autogestionat
fora dels museus. La seva idea era “trencar la barrera que separa
els treballs artístics amb el més quotidià” i incidir en les
impressions o “afectacions” que produeix en el públic. Segons el
Roc “tendim a quedar-nos amb la peça que ha generat l'artista,
però pocs cops en la reflexió de per què ha creat el que ha creat,
en com afecta les persones que s'hi relacionen i en com afecta el
territori.”
La
filosofia de La Permanent és fer intervencions artístiques en un
entorn quotidià, en aquest cas en una perruqueria, per tal d'apropar
les arts visuals i afavorir la interacció amb els seus usuaris. Per
tal d'aconseguir-ho, el Roc convida als artistes i estableix les
bases del projecte: “la perruqueria no és simplement un espai
expositiu, sinó un espai físic. S'ha de jugar amb el context, amb
el que hi passa, amb el ritme de les persones que l'habiten i amb les
seves reaccions.”
A
partir d'aquestes premisses, els artistes es capbussen de ple en el
seu procés creatiu. Primerament, són acollits durant uns dies i
conviuen amb l'espai, les persones que l'utilitzen i les que hi
treballen. Això propicia que s'estableixin uns lligams relacionals
específics que nodreixen aquesta experiència en “un procés
creatiu força obert que va donant forma a les seves intervencions.”
Després de cada intervenció es proposa a l'artista que esculli una
peça per cedir. D'aquesta manera l'espai es va farcint i queda
constància de cada intervenció de forma fixa.
La
primera edició de La Permanent va tenir lloc el 2018 amb les
actuacions de Jaume Clotet, Sambitos Dinàmics, Sergio Monje, Consol
Llupià & Alexander Arilla, Marta Rosell Chust i Anna Vilamú. Un
total de 6 intervencions artístiques diverses amb una periodicitat
aproximada mensual, van alterar la perruqueria i van incitar a
l'experimentació i a la reflexió de les persones que en feien ús.
Un
dels elements més curiosos i interessants del projecte és
l'observació i l'anàlisi de les reaccions dels clients envers les
obres d'art. La Rosa i la Rocío estan atentes a com la gent s'hi
relaciona i a les seves respostes. A vegades els diàlegs sorgeixen per si sols i, altres, elles mateixes llencen
preguntes: “Què et sembla això?” “T'agrada?” És xocant
constatar que al principi, els clients se sorprenien per què mai
abans ningú els havia demanat per la seva opinió d'una peça
artística. A poc a poc, això va anar evolucionant i, fins i tot,
algunes preguntes generen altres preguntes o són l'inici de
converses sobre les obres d'art i/o la temàtica d'aquestes. El Roc
em va explicar que al principi anotaven anècdotes o comentaris que
anaven sorgint, algunes de les quals eren espontànies i altres més
reflexives. En vam llegir algunes:
- “Puc fer una foto?”
- “Sou unes artistes!”
- “Voleu que ens fem pintors?”
- “Ah! Mireu...aquesta obra m'ha recordat a la meva infantesa, quan feia pintura”
- “Què és això tan bonic? Sembla que estigui a La Panera amb l'escrit i les obres.”
Més
endavant van incorporar una gravadora quan es donava una conversa
entorn el què estava exposat. El Roc hi va anar treballant i
“seleccionant certs comentaris que feien evident les divagacions
que s'havien fet, quines persones hi havien intervingut, etc.” Els
retalls d'aquestes gravacions estan a la seva pàgina web.
La
segona edició de La Permanent s'ha iniciat fa pocs dies i es podrà
visitar fins a mitjans de març. La intervenció artística
(In)certesa pretén reflexionar sobre els detalls del dia a
dia que apareixen ocults. Gloria Jové, el grup Hana i alumnes de la
UdL projecten la perruqueria com un espai d'aprenentatge. Les accions
que s'hi estan duent a terme juguen amb el paper de l'aigua com a
element que descompon, que transforma, que modifica l'establert.
A
partir del març l'artista barcelonina Joana Capella vindrà a
instal·lar un procés creatiu que ja està en marxa en el que
probablement serà la segona intervenció artística de l'any.
A
més, s'incorporan més activitats paral·leles fora de l'horari
d'obertura habitual de la perruqueria. Entre el març i l'abril
podrem gaudir d'un espectacle en l'àmbit de les arts escèniques que
treballa la memòria històrica. Una performance interactiva que ens
permetrà reflexionar sobre els tabús i les barreres que s'han anat
perpetuant a partir de la guerra civil espanyola.
Finalment,
La Permanent, oferirà una contraproposta cultural en el marc de la
Mostra de Cinema Llatinoamericà. Es tracta d'una petita mostra de curtmetratges
de països d'Amèrica del Sud fora del circuit mainstream.
L'art
a l'abast de tots ens invoca i ens convida a interactuar-hi d'una manera activa. La Permanent i les seves intervencions artístiques ens aplanen el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada