dilluns, 26 de novembre de 2018

3x20: Saudade (O Fado de Fernando)

Potser sóc un xic agosarada, però quan gaudeixes d'un espectacle que t'arriba a l'ànima, t'emociona i et sedueix des del primer segon, i a sobre escrius un blog, et sents enormement incitada a compartir la teva experiència. M'agrada sucumbir a les
temptacions de tant en tant. Això és el que em va passar fa pocs dies a La Saleta de Lleida, després de la representació de Saudade (O Fado de Fernando) de la nova companyia lleidatana Anatomia del Cactus. Doncs bé, aquí teniu la meva primera crònica lliure d'spoilers. El temps dirà si en vindran més.

Vam poder fer un petit tast del Saudade en la 5a edició de l'Hors Lits Lleida un plujós vespre d'octubre. Un tast que ens va encisar i, alhora, ens va deixar assedegats de més. La nostra set es va veure gratament saciada quan, en finalitzar l'espectacle, ens van anunciar que l'obra es representaria en la seva totalitat al novembre. 
Saudade, meravellosament interpretada per la Clara Olmo, l'Àngel Pérez i el Joan Baró, és un còctel escènic de teatre de text, d'objectes, d'ombres, titelles i música. La dramatúrgia, escrita per l'Àngel Pérez, és molt potent. El fil argumental gira entorn un jove optimista del barri de l'Alfama, Fernando, el qual no aconsegueix copsar el que és la "saudade". En aquest viatge per la Lisboa dels anys 70, descobrim en companyia del protagonista, el seu despertar i la troballa de les seves emocions. Els objectes que conformen l'escenografia canvien de forma i d'espai, muten i prenen vida pròpia, esdevenint múltiples personatges més, que juntament amb els titelles i el joc de llums i d'ombres, fan de tot plegat una delícia per als sentits.
Mentre teclejo, escolto fado. Us preguntareu: "i per què?" El fado, a part d'atreure'm personalment, és l'expressió musical de l'essència de Portugal i, també, és el perfum melodiós que nodreix l'espectacle Saudade. Us podeu imaginar que les potents veus en directe de la Clara i l'Àngel, unides a la interpretació a la guitarra del Joan Baró, contribueixen a endinsar-nos en l'univers fadista de l'heroi. El fado no és un gènere de fàcil execució, talment tots tres aconsegueixen que el difícil sembli fàcil.

Els que som amants de la paraula, als que ens encurioseix i fascina la relació entre llenguatge i cultura, trobem en l'espectacle un altre tret peculiar d'aquells que atrapen. Mitjançant un microdiàleg enginyós i divertit al mateix temps, s'estableix un vincle entre mots i identitats culturals que desemboca en el concepte portuguès de la "saudade". I què és la "saudade"? És un terme poètic de complexa definició que vindria a ser la sensació de buit que es pot tenir per la distància temporal o espacial d'una persona o cosa estimada que mai més tornarà. La "saudade" és quelcom agredolç que se suporta i gaudeix a parts iguals.

A més, en una altra escena brollen les subtilitats del llenguatge, les expressions del dia a dia i els prejudicis que tenim tan integrats que, molts cops, ni ens adonem que utilitzem. En un nou joc dialèctic de frases encadenades, els espectadors entomem un decàleg de bufetades d'estereotips morals, racials, culturals, d'identitat de gènere i de preferències sexuals entre d'altres. Un moment escènic brutal que sembla una mena de mirall màgic en el qual ens veiem reflectits i que ens convida a reflexionar. 

Saudade és una obra intensa, emotiva, divertida i plena de sensibilitat amb una posada en escena hipnòtica i propera. Anatomia del Cactus va propiciar que, en sortir, tots sentíssim i entenguéssim veritablement la "saudade": "el bé que es pateix i el mal que es gaudeix." 
Ens van assegurar que tornaran a actuar ben aviat. Esperem que l'esperit del Fernando recorri molts espais i arribi a un públic ben ampli. Us quedareu amb les ganes d'esbrinar-ho per vosaltres mateixos?


Fitxa artística
Intèrprets
Joan Baró, Clara Olmo i Àngel Pérez
Dramatúrgia
Àngel Pérez
Música
Joan Baró
Escenografia
Anatomia del Cactus i Sergi Torrelles
Titelles
Joan Pena
Visió externa
Pere Pàmpols (Festuc Teatre)
Tècnic de llum i so
Nico Verove
Disseny
Hono Martín
Col·laboradors
La Saleta, Festuc Teatre i Encara Farem Salat

Cap comentari:

Publica un comentari