Pàgines per nodrir ments

 

Nodrir cervells amb bons avituallaments literaris és un bé a l'abast de tothom. I és que un (bon) llibre és un esplèndid i enriquidor obsequi que propicia que tinguem l'oportunitat de créixer i d'obrir les nostres ments.

Amb Sant Jordi a tocar, l'esclat de novetats editorials arreu del territori ens lliura un ventall de títols per gaudir de la festa del llibre no només el 23 d'abril, sinó dia a dia. Ponent no es queda enrere i continua mostrant múscul literari per sadollar tant a les lectores i lectors més voraços i compulsius, com a aquelles persones que llegeixen ocasionalment.

Lluny de ser un recomanòmetre literari especialitzat avui al blog i, per primer cop de bracet amb la periodista cultural i insaciable lectora Cris Mongay, sumem esforços i fem pinya per portar-vos 'Pàgines per nodrir ments.' Una publicació amb els 5 llibres de km 0 acabats de sortir del forn que més ens han robat el cor, amb l'incansable afany de mirar de fer un xic més fàcil les vostres tries literàries per aquest Sant Jordi o una mica més enllà. Llegim llibres ponentins?

   

El silenci de l'angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo de Teresa Ibars
Editorial: Fonoll
Gènere: Biografia

"L'emoció que em va quedar després de llegir-lo va fer que reconsiderés la imatge llunyana i altiva que tenia de l'escriptor [...] Aquest canvi de perspectiva va ser possible en conèixer la criatura que corria pels camps ressecs de l'estiu agramuntí, que mirava els estels i escoltava els ocells i que senzillament no sabia com dir segons què i ho resolia amb tres puntets."

Aquest llibre neix de la curiositat infinita de la historiadora i arxivera Teresa Ibars després de tres anys immersa en el fons de documentació personal de l'artista polièdric Guillem Viladot, que conserva la Fundació Lo Pardal d'Agramunt.

Per què la recomanem?
La inclassificable figura de l'apotecari d'Agramunt, que enguany es commemora el centenari del seu naixement, és recuperada per Ibars amb molt més que una biografia: un viatge al seu 'jo' més íntim, a l'home lliure d'etiquetes a través de sis capítols que el presenten des de la tendra infantesa fins a l'edat adulta, passant per la seva faceta d'articulista o creador de la poesia visual i poesia concreta.

Amb El silenci de l'angle, de retruc i des dels marges, redescobrim la Lleida underground, la cultura i la contracultura dels setanta i vuitanta, amb personatges com la Cleo, el Blai o en Ruso, que marcaren tota una època.

Venut de Marialba Revés

Editorial: Pagès Editors

Gènere: Novel·la

"Ella i jo vam parlar amb les mans agafades, com si acabéssim de néixer i ens reconeguéssim, donant gràcies a la vida per l'oportunitat d'aquells moments."

Venut és una novel·la breu dividida en dues parts que explica una història gran. Enric Garcia Güell, un poeta català de renom, rep un sotrac a l'hivern de la vida. Una dona gran li revela que tota la seva existència havia estat un engany, ja que va ser un nadó robat i venut. 

Per què la recomanem?

La novel·la s'endinsa en veu del protagonista en les vicissituds d'una vida arriscada i peculiar i en un viatge al seu ahir, al seu avui i al seu demà. Aborda amb els cinc sentits, infinitat de temes: art, política, feminisme, sexe, violències, relacions humanes, alcoholisme, llibertat, amor, etc. Tanmateix, el fil conductor que la perfuma és la identitat i com aquesta trontolla quan al personatge principal se li desmunta la vida: Qui soc realment? Qui seria si no…? Què hagués passat si…? 

Marialba Revés sap estimular l'experiència lectora i generar expectació des de la primera fins a l'última pàgina, gràcies a una potent veu narrativa que arriba a un ritme fluid i amb una trama molt estudiada. Venut és una novel·la vibrant amb una prosa treballada i amb un llenguatge cuidat, ric i curós. Quan els mots llisquen deliciosament en la història i es percep un amor majúscul cap a les paraules, es devora d’una revolada.

Visita a la senyora Soler de Manuel de Pedrolo
Editorial: Fonoll
Gènere: Novel·la

"No hay que decir que la fuerza sugestiva del autor, como buen novelista que es, hace aún más peligrosa a esta novela, que, por otro lado, como todas las suyas, también ofrece rasgos acentuados de erotismo en las descripciones que nos presenta de la realización del acto sexual [...] Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación” (informe censor)

Editada per la professora i escriptora Anna Maria Villalonga, comissària de l'Any Pedrolo (2018). Un document escrit a Tàrrega l'estiu del 1959, que fou censurat el 1971 per les autoritats franquistes. Veu la llum 62 anys després de la seva redacció gràcies a la tasca de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. Ho fa, a més, incorporant l'informe de censura que la vetà, una curiosa dada que permet conèixer millor l'entorn editorial de l'època.

 

Per què la recomanem?
Aquesta és una de les dites "novel·les perdudes" de Pedrolo, les tres novel·les que el de l'Aranyó decidí no publicar tot i l'arribada de la democràcia perquè hi havia gent pròxima al seu cercle que s'hi podia sentir identificada. En ella, l'autor fa un crit a la llibertat de les dones, parlant explícitament de sexe i desig, així com de les diferències de classe i les reivindicacions obreres, quelcom que era prou incòmode per a la grisa societat barcelonina del Franquisme.

Ho fa de la mà de la Jordina, la protagonista, una jove de 27 anys que encara no ha tingut relacions amb cap home i que expressa el seu desig reprimit amb un somni freqüent. Una construcció mental que li apareix dormint i en trànsit, arran una sessió de psicoanàlisi. La trama s'articula emprant la intriga i el suspens, recursos propis de la novel·la negra que enganxen d'inici a fi a qui s'immergeix a les seves pàgines.

El rastre nival d'Àngels Marzo

Editorial: Pagès Editors

Gènere: Poesia

"[...] va notar com si el cos s'empedreís,

i pell endins aquell neguit de les formigues

desbocades, i va saber que no es mouria.

Rotundament que no es mouria;

que ja n'estava farta de cedir

i que les cames li pesaven massa."

El rastre nival és un volum de poesia amb una vintena llarga de poemes dividit en tres parts. L'heroi que obre el recull prové de la prehistòria. La part central gira al voltant de personatges paradigmàtics del segle passat com Rosa Parks o Cartier Bresson, entre d'altres. Finalment, un poema el clou conjecturant un futur amb intel·ligència artificial.

Per què el recomanem?

El llibre reflexiona sobre la capacitat i el poder dels éssers humans per pensar per si mateixos, prendre decisions, l'habilitat d’actuar intencionadament amb un propòsit i la inexorable càrrega de la vida. Un exercici deliciós i potent d'humanitat i d'abstracció sobre la nostra condició.

Àngels Marzo sap emprar delicadament i punyentment els versos com a artefactes reblits de bellesa artística. El rastre nival submergeix al lector en un oceà ple i suculent de sonoritats, una lectura enèrgica, emotiva amb un estil incomparable i amb una veu poètica d’alt voltatge que no deixa indiferent.

La doble articulació del silenci de Maite Alarcón

Editorial: Pagès Editors.

Gènere: Novel·la

"Hi ha secrets que han de romandre com a tal, justament per exercir la funció alliberadora de qui ha estat triat per conèixer-los. [...] Ara la mare ja no li parlava amb el mateix to de veu, ni tan sols amb les mateixes paraules, no hi havia retrets, ni consells, només dues dones abraçades en l'infinit del temps. Va adreçar la mirada a la butaca on la mare seia sempre per llegir i descansar i li va dir: «Mare, t'estimo més que mai. Descansa en pau.»"

La Lali, una dona al voltant dels 70 anys a qui diagnostiquen càncer, encarrega a la seva neboda Hugueta que escrigui un llibre a partir dels dietaris que ha anat compilant amb els anys. La doble articulació del silenci es capbussa de ple en fragments de vivències properes i en els processos de metamorfosi profunda tant de les dues veus femenines protagonistes, com de la resta de personatges.

Per què la recomanem?

La doble articulació del silenci indaga especialment en els somnis, els desencisos i la sensació de buit que deixen les pèrdues de les persones estimades. A més, reivindica a totes les dones d'una generació que diuen prou, no es resignen al que s'espera d’elles i que repensen les seves vides. 

La novel·la és un cant a la llibertat i també a les contradiccions pròpies de la condició humana que juga amb el llenguatge i amb aquells silencis que tant revelen. Amb una prosa fecunda de tonalitats, planera i sincera, el bateig com a escriptora de Maite Alarcón dona la mà als lectors per posar-se a la pell dels seus personatges i a emmirallar-s'hi. Hi haurà segona part?

Gaudiu de la meravellosa festa del llibre a casa nostra i de la cultura per la porta gran (i si pot ser, amb accent lleidatà)!💓