Un present melodiós

La màgia del regal rau a imaginar, rebuscar, escollir, embolcallar, desembolcallar, sorprendre i enlluernar. Amb la màgia de la nit de Reis a tocar, tot plegat pren encara més sentit si es fuig del consumisme desmesurat de masses i s’abraça la singularitat, la descoberta i, per què no també?, la cultura de proximitat.

Encara sou a temps de complementar les cartes a Melcior, Gaspar i Baltasar. Una òptima manera de fer-ho, és obsequiar (o obsequiar-vos) amb un present melodiós cultivat a la nostra terra: “El desig d’esfondrar murs”, el segon treball discogràfic de la formació menarguina Athanàgia que va sortir del forn fa uns dos mesos. Tot i que podeu submergir-vos en l’àlbum a la plataforma Spotify, el valor afegit de l’edició física no té preu.

I més si tenim en compte que han posat un mim i cura especials en el disseny tant de la portada com del seu interior, a l’abric de l’artista Carme Collantes la qual ha sabut captar els perfums d’Athanàgia. Una dimensió artística i multisensorial que afavoreix apreciar el treball que hi ha al darrere i que crea un vincle entre artistes i oients.

En el llibret central hi apareix una cita que pertany a la novel·la utòpica de ciència-ficció Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin. La frase final és la que en Lluc Casals i l’Arcadi Minguet van triar com a títol del disc, ja que “hi ha un mur que separa les classes socials que voldríem que es demolís”. Tota una declaració d’intencions que evidencia el seu compromís per l’art com a eina de transformació social: “la música, a banda de ser rodona, ha de portar un rerefons, un missatge, ha de fer pensar.”

En sentir les 9 cançons de “El desig d’esfondrar murs” per primer cop, es copsa l’essència marca de la casa d’Athanàgia així com l’impacte de descobrir una evolució en la seva característica sonoritat. A mesura que s’escolta una vegada i una altra, es van desxifrant altres pinzellades penetrants i farcides de bellesa. Més música electrònica i experimental, un quartet de corda o les magnífiques veus d’Ophelia Ariadne, Anna Puig i Andrea Motis; aconsegueixen donar una màgica dimensió harmònica que busca eixamplar horitzons, trencar esquemes i estimular la reflexió. Una petita gran joia musical ideal per a enriquir i estimular ments i ànimes.